Opinió
-
El poder d'un símbol
Vicent Partal
17.12.2010
-
Calia?
Vicent Partal
15.12.2010
-
A Berlusconi, no el tomba ni la dreta
Vicent Partal
14.12.2010
-
Un començament esperançador
Vicent Partal
13.12.2010
-
Els amics de la Xina
Vicent Partal
10.12.2010
-
No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia
Vicent Partal
04.12.2010
-
La Ford no canta l'himne
Vicent Partal
03.12.2010
-
Abans privat que no pas català
Vicent Partal
02.12.2010
-
Repensar el PSC
Vicent Partal
30.11.2010
-
Un mandat clar
Vicent Partal
29.11.2010
-
Propaganda i vots
Vicent Partal
26.11.2010
-
El dia 29
Vicent Partal
25.11.2010
-
Una seqüència de fets molt preocupant
Vicent Partal
23.11.2010
Vicent Partal
31.07.2009
Un atemptat amb molts missatges
ETA parla amb bombes. L'escalada d'aquests darrers dies, especialment l'insòlit atemptat d'ahir a Calvià, contenen missatges molt diversos, adreçats també a gent diversa. No solament a l'estat i a les autoritats corresponents. Segurament també a la part política del moviment abertzale que pensa en un canvi de rumb i, sens dubte, al nou govern basc i a Europa.
Els atemptat de Burgos i de Calvià no són precisament atemptats simbòlics. El de Calvià, especialment per la bomba trampa que havien instal·lat, es proposava de matar molta gent i, per tant, demostrava una duresa molt gran d'ETA. Una duresa que solament es pot llegir com la voluntat d'obrir, o de consolidar, una nova llarga etapa de confrontació descarada amb l'estat, renunciant a la possibilitat d'un procés de pau a terme curt o mitjà. Aquest és el primer missatge.
Missatge que té un destinatari clar: l'esquerra abertzale. A dins, fa mesos que una bona part prepara un nou projecte, basat precisament en la renúncia a la violència. Una renúncia no vergonyant, que no es vol presentar com una traïció, sinó com una evolució. La part política de l'esquerra abertzale, la part no militar en terminologia seua, sembla haver entès que avui la violència d'ETA obstaculitza més que no pas afavoreix el procés independentista basc. Però, si més no una part d'ETA, amb capacitat demostrada d'atacar, no sembla que accepti aquesta posició. I el cas és que no se sap com es pot evolucionar a formes diferents de lluita amb ETA amb atemptats com aquest.
Però un segon missatge va adreçat als governs basc i espanyol. Han dit massa vegades que ETA era acabada i desmantellada. Precisament avui fa cinquanta anys que se'n féu pública l'existència i en aquests cinquanta anys, en dictadura o en democràcia, el recurs a anunciar-ne la fi ha estat una temptació tan permanent com poc eficaç. La formació del govern nacionalista espanyol a Euskadi obre una nova etapa política i ETA ha volgut deixar clar que això no significa la seua fi. La retòrica antiterrorista no val gaire res davant els fets. Han robat tres furgonetes o quatre a França, les han reblides d'explosius, les han portades a casernes de la guàrdia civil i les han fetes esclatar. Més encara: han fet dos atemptats en dos dies seguits, que sembla impossible que els haja pogut fer un sol grup. I han portat explosius a una illa, que no és gens fàcil, i han posat una bomba sota un cotxe de la guàrdia civil, que encara ho és menys. Què volen dir? Segurament volen deixar clar que hi ha gent preparada dins ETA, que no són una colla de jovenets inexperts com repeteix el Ministeri d'Interior espanyol. La capacitat operativa demostrada i l'amenaça que segurament hi ha més furgonetes per a fer esclatar posen en evidència els governs espanyol i basc i la seua tendència a menystenir la capacitat d'ETA. (Per cert: al lehendakari Ibarretxe, li haurien dit de tot, si hagués continuat fent vacances després de l'atemptat de Burgos, com el lehendakari López.)
I encara hi ha un missatge per a Europa. Atacant Calvià i Mallorca s'asseguraven un gran ressò a Anglaterra, sobretot, i a Alemanya. La toixesa del govern espanyol de tancar els aeroports i ports va fer la resta.
Amb l'atemptat de Mallorca ETA ha tornat a demostrar el seu menyspreu pel nostre país, molt especialment pels nacionalistes del nostre país. No és cap novetat això, ni és de cap manera l'aspecte més important, però resulta francament irritant.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015