L'atac que no s'atura

Les coses passen a tanta velocitat que et deixen parat. Ahir una improvisada conferència de premsa del govern espanyol va servir per anunciar que forçarien les caixes a esdevenir bancs i que 'nacionalitzarien' les que el mercat no absorbís abans de l'octubre. Ho faran unilateralment i amb les cartes marcades, perquè les normes tenen un aire d'arbitrarietat indigne d'un estat europeu. I això que és greu a tot arreu ho és encara més al nostre país, on ja s'ha destruït el teixit financer balear i valencià i on ara encaren la proa cap a la resta.

Sorprenen moltes coses. Primera de totes, la unilateralitat del govern espanyol. Això té una explicació lògica, però terrible. I és que Zapatero, per evitar la intervenció formal d'Europa sobre el seu govern, és capaç de carregar els neulers a qui siga i al preu que siga. Aquesta és l'única raó que explica que un afer tan greu i important s'anuncie sense consens amb ningú. I les caixes no són qualsevol cosa...

Sorprèn, en segon lloc, l'arbitrarietat extraordinària de les mesures. Que es concreta sobretot en l'anunci que les caixes hauran d'arribar a un 8% de 'core capital', però que potser amb això tampoc no n'hi haurà prou. Sense explicar per què el vuit i no el set o el dotze. Però, a més, guardant-se un as en la mànega impossible d'acceptar. En efecte, ahir la ministra d'economia espanyola va dir que, d'entrada, seria el vuit, però que el Banc d'Espanya podria decidir, a última hora, entitat per entitat, que no n'hi havia prou amb el vuit. La inseguretat jurídica i de tot ordre que es desprèn d'un anunci com aquest fa feredat. Les regles han de ser clares i no discutibles.

Especialment si aquestes regles han de canviar el mapa financer del país, un mapa perfilat durant dècades. Podem discutir si és millor o pitjor, si les caixes podien haver fet més o menys, si ens cauen antipàtiques o simpàtiques. Però és fora de discussió que al nostre país les caixes han representat el model financer propi. La forma de funcionar del país. Obligar-les a eixir al mercat perquè les compren i, si no, a ser 'nacionalitzades' pel govern de la nació espanyola és trencar el teixit propi i matar la diferència. De bell nou. Desballestar el país.

Ja no resten caixes valencianes ni balears, llevat de les més petites de totes, i això empobreix el país. Porta els centres de decisió més lluny i dificulta el funcionament fluid de l'economia. En l'onada anterior algunes caixes del Principat (Laietana i Penedès) també van sumar-se a projectes forasters, però la majoria va resistir. Vista la qual cosa la nova onada d'atacs ja va al cor directe del sistema.

I si bé a Espanya tot és més relatiu perquè un banc espanyol és espanyol en definitiva, ací les coses es complicaran molt. Perquè això és un atac a una altra columna vertebral del país. Atac contra el qual les caixes mateixes i els nostres governants haurien de plantar-se, amb alguna cosa més que no paraules.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Obligar-les a eixir al mercat perquè les compren i, si no, a ser 'nacionalitzades' pel govern de la nació espanyola és trencar el teixit propi i matar la diferència. De bell nou. Desballestar el país.