A les mans del poble

M'ho va dir fa dies una persona que va ser clau en l'èxit de la Via Catalana: 'Aquest any som a les mans del poble.' Parlava de l'Onze de Setembre i la convocatòria de la V. L'expressió potser és un pèl grandiloqüent, però no pot ser més certa. A un mes exacte de la manifestació és claríssima la sensació que tot el que haja de passar a partir d'ara, el trimestre més apassionant de la política catalana, depèn en primer lloc i fonamentalment de l'èxit de la Diada.

Depèn d'una Diada en què la gent, tots nosaltres, tenim més responsabilitat que mai. Ho sabíem, que aquests mesos serien els més difícils, fins el deu de setembre. I hem d'assumir que els nervis, tan a prop del pas final, són normals. Comprensibles i explicables, però en definitiva no gaire diferents dels que hi havia els dies abans de fixar data i pregunta --i per això ara és un bon moment per a recordar que eren molts els qui afirmaven que no hi hauria acord ni pregunta ni res de res, i que ho feien amb la mateixa passió i decisió amb què ara diuen que no votarem.

No ens enganyem: tot el que passe a la tardor i a l'hivern dependrà més que cap altra cosa del missatge que enviem al món durant la Diada i de la pressió que puguen sentir els polítics catalans davant el país manifestant-se. De l'impuls, en definitiva, que nosaltres, la gent, hem de crear eixint aquell dia al carrer, de la mà dels nostres, acompanyats d'amics i veïns, sumant-nos a una multitud de gent que ha de superar el que Barcelona haja vist mai.

I això, només això, és el que compta: l'èxit de la manifestació. Els atacs a tots els fronts de l'estat, els errors de la campanya 'Ara és l'hora' o les mil i una anècdotes que miren d'emboirar el paisatge no ens haurien de fer oblidar de cap manera que la força del poble ha estat capaç de canviar-ho tot, de fer-ho possible tot, dues vegades seguides. Que ho faça una tercera vegada només depèn de nosaltres mateixos.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Antoni Carol

El  desplaçament per vacances ha estat l’oportunitat per a realitzar un exercici excitant (que a casa meva mai havia fet): durant vint dies he tingut el “gran honor” de visualitzar les portades de l’ABC i de “El mundo”. Increïble! Som notícia cada dia. Apassionant! El bombardeig de missatges apocalíptics, el nivell de soroll…, certament, s’està multiplicant per 10 durant aquest estiu (tal com ho havia anunciat en Francesc-Marc Álvaro). Molta confusió de part dels mitjans espanyols. Només cal contrastar la sorprenent disparitat d’informacions entre el CIS i “El País” en relació als sondeigs d’intenció de vot en unes hipotètiques eleccions generals espanyoles (ni tan sols es posen d’acord per a mentir). O, sens anar més lluny, el vaticini de “El mundo” en la seva portada d’ahir: “boicot popular”, “fuga de depósitos”, “alarma”, bla, bla, bla...

Enfront de Catalunya tenim un altre país on la gent viu molt des-informada. Els seus informadors, suposo, es deuen pensar que amb aquestes informacions ens faran trontollar a nosaltres. Crec, però, que l´únic que aconsegueixen és tenir l’espanyolada força desinformada (només cal parlar una mica amb alguns espanyols). Total: no ens posarem a discutir ni a respondre informacions que són una autèntica provocació. Aquí només hi haurà una única informació vàlida i irrefutable: l’11 de setembre!!! Els mitjans d’informació espanyols podran auto-enganyar-se (segurament diran que els Camacho-Rivera i cia. hauran reunit més gent a Tarragona que nosaltres a la V de Barcelona). Podran dir el que vulguin, però ni a nosaltres ni a l’opinió internacional ens podran negar el resultat del “PRE-referèndum” que serà l’11 S. No hi podem faltar!

Marta Renom

Em preocupa molt la campanya aquesta d'Ara és l'hora. Ara és l'hora de què? Per quin motiu la paraula independència ha desaparegut de la campanya. I com és que no et pots apuntar d'una forma raonable a la V Baixa. El formulari no funciona bé i la idea de les dues samarretes és un embolic. Em pregunto com és que l'any passat l'ANC ho va fer tan i tan bé i aquest any està passant tot això. Què hem de pensar?

Josep Usó

En efecte.  L'onze de setembre, l'actuació de cadascú de nosaltres és fonamental i insubstituïble. Si ara no fem la nostra feina , deixarem el pas lliure al adversari.I no serà vàlida cap mena d'excusa. Si no anem no tindrem res; ni dret a queixar- nos. És ara o mai.

Víctor Serra

Estic d'acord només parcialment. Es veritat que la Diada serà molt important, però el procés serà llarg, no ens enganyem.
Després de la Diada , sigui un gran èxit o només un èxit a mitges haurem de continuar treballant per aconseguir el nostre Estat. I no oblidem que el poder s'obté a les urnes, per molt boniques que siguin les manifestacions, hem de guanyar clarament, sigui la consulta o les plebiscitàries.
Em fa por que si la diada no és un èxit prou contundent hi hagi un desànim general, cosa que seria aprofitada implacablement pels nostres adversaris. L'endemà caldrà continuar amb força i determinació passi el que passi.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Els atacs de l'estat o els errors de la campanya 'Ara és l'hora' no ens haurien de fer oblidar que la força del poble ha estat capaç de canviar-ho tot fins ara