Millor respectuosos

Ahir un grup de gent famosa i respectable de la resta de la Gran Bretanya va signar un manifest per a l'opinió pública escocesa en el qual demana que Escòcia no se separe del Regne Unit. Els mitjans espanyols se n'han fet un ressò ben particular, carregat de tintes i eufòric. I la majoria no s'ha estat d'afirmar que aquests personatges coneguts demanen el no a la independència. El no? Només cal llegir el manifest a internet per veure la cura amb què l'eviten. I sobretot cal llegir-lo per entendre la diferència essencial entre el cas escocès i el català. O, per a ser exactes, entre el cas britànic i l'espanyol.

El manifest, complet, diu:

'La decisió d'abandonar el nostre país compartit és, per descomptat, absolutament vostra, només vostra. Tanmateix, aquesta decisió tindrà un impacte enorme en tots nosaltres, en la resta del Regne Unit. Volem fer-vos saber quin gran valor donem als nostres lligams de ciutadania amb vosaltres i expressar la nostra esperança que voteu per renovar-los. Allò que ens uneix és més gran que no pas allò que ens separa.'

Aquest és el text complet del manifest, aquest és model i la forma dels 'millor units' britànics. Escrupolosament democràtica i enormement respectuosa. En comptes de dedicar-se a l'eufòria comparativa, potser els espanyols farien bé de preguntar-se sobre ells mateixos i el que fan. Perquè la diferència, tan òbvia, clama al cel.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Víctor Serra

Passi el que passi el 18 de setembre, els britànics hauran resolt un problema. O bé Escòcia esdevé un nou estat, i s'haurà de negociar com, o bé guanya el no i es negociarà com es queda al Regne Unit.
En canvi el 9 de novembre, amb l'actitud actual del govern espanyol, no només no haurà resolt cap problema, sino que l'haurà empitjorat considerablement. L'evidència serà tant gran que crec que al final la comunitat internacional haurà d'intervenir.

Pep Agulló

És difícil posar-se en la pell dels unionistes espanyols, antidemòcrates per definició, per tal de semblar demòcrates. Sorpren el seu retorçament. Vegeu si no com comenten a El País el manifest britànic: "la carta apenas tiene ocho líneas pero están cargadas de dinamita política camuflada de tolerancia”. No poden admetre aquest respecte escrupolós pel dret a decidir dels escocesos, per ells seria una manifestació de pura feblesa (és el camuflatge) – i com que estan pensant amb Catalunya– volen autojustificar la seva visceralitat, i per equiparar-se, s’inventen un significat ocult i agressiu: la "dinamita política", allà on només hi ha respete i tarannà democràtic. Patètic i miserable.

Jaume Sans

Desconec les balances fiscals d'UK i si Escòcia es contribuent net o si el fluxe monetari es decanta a favor seu. No es temerari imaginar que no tenen el mateix problema d'espoli que nosaltres. No hi hauria per tant un interès econòmic per part dels anglesos per a mantenir Escòcia dins UK i es molt possible que els sentiments dels anglesos envers els escocesos siguin realment sincers.
Ni amb això la nostra situació es comparable. D'una banda no hi ha a España veus autoritzades disposades a admetre l'espoli a que esta sotmesa Catalunya i que aquest es injust i desorbitat. De l'altre, es evident que hi ha una certa animadversió cap a tot el que es català, segurament alimentada per part d'alguns dels mitjans de comunicació espanyols i també per part d'alguns autonomenats "intelectuals". Nomes cal veure alguns comentaris que circulen per la xarxa. Podriem comptar amb els dits d'una ma els intelectuals espanyols que han fet alguna declaració a favor nostre.
Es a dir, exceptuant algun cas d'excepció, no saben ni volen seduir-nos. I amb això també ens estan fent un favor. Espero.

Josep i Antònia Viñas-Ciurana

El text del manifest reflecteix la manera de ser dels anglosaxons. Els signataris exposen el que a ells els sembla pot ser millor pel conjunt de la Gran Bretanya però consideren que són els escocesos, ells sols, els que han de decidir sobre el futur del seu país. D'aquesta manera, passi el que passi, els lligams d'amistat i convivència entre els pobles que formen el Regne Unit mai es trencaran. Com succeeix amb antigues colònies que han esdevingut països independents (Austràlia, Canadà,...) Espanya no ho pot entendre això, perquè, simplement, no saben el que és la democràcia. 

Josep Usó

Els espanyols, s'autoanomenen intel·lectuals o no, sempre son primaris, amb uns plantejaments simplistes de problemes que sovint no ho son. Per aquesta raó, els resultats que obtenen divergeixen tan i tan dels britànics.Un exemple: Els britànics tenen la Commonwealth i els espanyols no tenen res semblant. Un altre: Els espanyols tenen la Real Academia de la Lengua Española i els britànics no tenen res de semblant. Al mateix temps, l'anglès és una llengua de ciència usada en tot el món i el castellà no ho és. Ni tan sols a Espanya. La reacció davant d'un manifest que, estic segur, ni tan sols han llegit només indica, al meu parer, que continuen sense entendre res.

Ferran Suay

El to i el contingut marquen una clara diferència entre britànics i espanyols, o potser entre intel·lectuals i 'autoanomenats intel·lectuals'.

Josep Blesa

Faig seguiment del “procés democràtic” escocés des de fa temps. Fins i tot he tingut alguna discussió cordial amb els “proindependentistes”. I, lògicament, a manta i agres amb unionistes –escocesos i anglesos-- en diversos mitjans. M’han confós de vegades amb un “troll” els mateixos independentistes (Funny how they're (sic) are no trolls on this page, seeing is believing.) Quedant parats pel coneixement que hem anant atresorant mitjançant l’arquitectura i la base cultural d’altres llocs, doncs, la catalanitat, sempre hem estat atents de qualsevol moviments que se’ns assemblàs. Estan a hores d’ara tan tensos com molts de vosaltres. El que són és prou més milhòmens que nosaltres, amb una “xuleria” a prova de bomba (We run a tight ship!/ Anem solcant amb un gran vaixell).  Un vell article d’en JF Mira ho destacava això amb els campionats de llançament de troncs que els feia burla dels anglesos fa dècades. Quan ni tan sols s’albirava aquesta situació refredatària actual. El manifest dels britànics em sembla respectuosa amb la decisió dels ciutadans escocesos, perquè ací estem força acostumats als manifestos supremacistes ademocràtics. Cal, però, ser astuts perquè pouen dins de la mateixa fossa sèptica.  Tant els escocesos com nosaltres estem fent una nova Europa, i de pas, una nova forma de democràcia. I això és l’important i transcendent. Per això quan els britànics demanen amb tota la bona educació que voten que no a la llibertat, estan fent el mateix que els espanyols negant la possibilitat a votar amb tota la mala educació. Negar la democràcia singularitzada dels ciutadans feta des de baix cap amunt. La meua resposta ha estat ->(You and us "together both" are doing a New Kind of Democracy over the world.) i la seua resposta ha estat  (Amen to that Josep !).Eixe “that” Josep, eixa mateixa prepotència d’enfrontament nu és la que farà que ells ensopeguen i nosaltres reeixim. Els membres del SNP em diuen que nosaltres els podem seguir a d’ells (Like the Catalans, we have been held down against our will and supressed for too long. Your day will come Catalonia, Scotland must show you the way). Ells, els escocesos, estan ximplistament independitzant-se. Anglesos i Espanyols impedint-ho. I nosaltres creant un ordre democràtic mundial nou a partir del model que estem creant a partir d’experiències puntuals excel·lents com la de M. Gandhi, M.L. King, republicanisme i anarquisme, etc. Aquesta és la diferència profunda. Com fa més de 24 anys que diem: Ho aconseguirem segur !

Jesús Sayols

Jo afegiria la paraula "mitjans" davant de la paraula "espanyols" l'últim cop que apareix al text... O estem ficant tots els ciutadans espanyols al mateix sac?

director@vilaweb.cat

En comptes de dedicar-se a l'eufòria comparativa, potser els espanyols farien bé de preguntar-se sobre ells mateixos i el que fan.