Opinió

 

<85/169>

Vicent Partal

22.07.2014

La via que s’apaga

El temps passa, aquesta és de les poques certeses que tenim. El temps passa i això té conseqüències. Copsar-ho és una de les dificultats més clares del procés polític que viu el Principat: és fa difícil de recordar on érem no fa pas tant temps. Ahir Duran i Lleida va plegar del càrrec de secretari general de CiU. Alguns es pensaven que no passaria mai i ara que ha passat és ben sorprenent que encara hi haja qui hi done poca importància. Els ulls, la mirada, ens traeixen.


Diuen que el temps més difícil de llegir no és el molt curt ni el molt llarg, sinó aquest que hi ha a mig camí. Segurament des de la claredat dels anys a venir veurem aquest adéu de Duran i Lleida com un dels grans senyals que el procés d'independència es fa sòlid i definitiu a mesura que s'acosta el 9 de novembre. Però ara, abocats en la voràgine de les notícies, ho passem com un fet més. I ací ens equivoquem.


Duran ha lluitat molt per allò que creu. I està bé. Tinc la sensació, només és una sensació, que Duran no és que no crega en una Catalunya independent sinó que no creu que siga possible d'arribar-hi. Però tant hi fa, perquè tot l'esforç que ha fet durant anys és endebades i ell ho veu. Cada vegada ho veu més. I per això va començar fa temps a enretirar-se lentament. Fa mesos que ho dic: Duran no serà el problema. 


Especialment perquè la tercera via s'apaga a poc a poc com una flàmula que una càpsula de vidre va deixant sense oxigen. El problema de la tercera via, ho sap Duran i ho sap tothom, és que l'estat espanyol no hi creu. Els Aznar i companyia pensen en la derrota, derrotar-nos; per tant no quedar-nos on som o millor, com voldria la tercera via, sinó fer-nos tornar als anys seixanta. I els altres, tots els qui ballen entorn de la FAES i el PP, no són forts per a canviar aquesta tendència fonamental de l'espanyolisme i de la vida política a la 'villa y corte'.


Tanta contundència, tanta ceguesa cansa fins i tot Duran. Que ja no tinc gens clar que continue pensant ni tan sols a fer un partit de la tercera via. Perquè Duran pot ser moltes coses, però no és cap suïcida disposat a immolar-se per una causa inexistent.





L'opinió dels subscriptors.
 (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)



Jaume Sans


Molt d'acord en que el temps s'acaba. I no ens podem permetre deixar passar aquesta oportunitat. El 9N hem de votar en un referèndum que els politics s'han compromès a convocar "Sí o Sí". Tant si l'Estat el tolera com si no ho fa. I després han de seguir el resultat i, si com molts desitgem, aquest es favorable , han de declarar la independència del nostre Pais. Ara s'acabat el temps dels posicionaments i de les opinions. Es el temps de la valentia i al front del procés cal tenir politics valents capaços de prendre decisions arriscades. No ens poden fallar, el Pais no te altre sortida i la història no ho perdonaria.




Jordi Camprubí


En Duran no ha estat un problema ha estat més d'un problema. Ell a considerat la política com una ofici, per això fa tants anys que fa de polític, ho fa com dic com un ofici no com un servei al país. Què ha fet en Duran per Catalunya? Algú m'ho sap respondre?Potser algú contestarà què ha fet molta feina a Madrid, quina feina? Ha servit per alguna cosa? jo tinc la sensació que per res. Què plegui, no crec que plegui del tot, és una bona notícia i important. En Duran ha perdut la partida en relació al sobiranisme, la tercera via és morta i no ha aconseguit que el gran Rajoy baixés del burro i s'avingués a parlar de la consulta. Quan en Duran plegui del tot, també anirà a parar al Sena,t que és una mena de cementiri d'elefants i els que hi són continuen vivint de la rifeta, o s'incorporarà a la feina que tenia abans d'entrar en política? Per cert quina feina tenia? Algú sap quin és o era el seu ofici? Economista, advocat o registrador de la propietat.




Josep Blesa


Andreu Buenafuente deia que en els seus programes no s’improvisava quasi mai. I si alguna volta passava era perquè tenien un bon guió que ho permitia. Quan han tingut mai un bon guió a España?. Des de l’època dels reis catòlics no han tingut una bona mentida amb qui enganyar el populatxo.


El catolicisme ecumènic fou la fal·làcia. I després què?. Després de l’embat que estem canalitzant mitjançant el principat, queda tot l’estat espanyol al nu. Dius Duran, però és que ahir el notari de València, en Carlos Pascual de Miguel, un dels ideòlegs del PP i la classe alta de la València  del star-system es declarava federalista i valencianista de generacions i que “recaptem els nostres impostos i donem a l’estat el delme corresponent”. Amagaven ràpidament l’entrevista motivacional, car, es jubilava. Si així s’expressa un defensor a ultrança de la unitat d’España, que no farà en Duran que sempre ha estat al calor que més calenta?   El notari i notori Carlos Pascual es declarava quasi “navarrés”. Tercerviïsta per tant. Els espanyols professionals no tenen cap altre guió que el dels Bourbons-Franco-Primo de Rivera i la FAES. Fa la sensació com si l’IBEX-35 haja delegat la faena intel·lectual sobre els Podemos, a l’espera de trobar un badall per on recuperar fil de la seua canya. Que és el que fan també els socialistes espanyols i les franquícies colonials diverses. El que estranya de tot plegat, és que l’espanyolada “d’izquierdas” no se n’adone de quin és el paper galdós que els han encomanat.


Abans d’actuar contra la casta, caldria, que alguns es trairen la “crostra” que porten damunt.  Car, per a “podar” l’arbre de la corrupció i deixar el tronc espanyol intacte, no cal tanta parafernàlia. “Els fracassos no s’improvisen”, com digué Joan Fuster. Els anteriors i els que tenen per protagonitzar.


No n’aprenen!. Per a ser espanyol (de dreta-centre i/o esquerra) calen dues condicions extremes que la resta d’humans no tenim: un sentit del ridícul de grau zero i un sentit de l’humor de grau infinit.


 



Mail Obert