Opinió

 

<85/169>

Vicent Partal

02.11.2011

Són els votants els únics que no cal consultar?

La decisió del primer ministre grec de sotmetre a referèndum el paquet d'acords sobre el rescat de Grècia ha causat tot un terratrèmol. En poques hores tota l'elit política i econòmica europea s'ha acorruat a atacar la idea i el primer ministre Papandreu. Les raons d'aquest no són clares, però l'interès generalitzat a evitar la votació em causa una gran inquietud.

Els motius pels quals Papandreu convoca el referèndum poden ser molt partidistes o personals, cert. Però també responen a una lògica política; no són una mera idea esbojarrada. La Unió imposa a Grècia una política econòmica duríssima, en canvi del rescat acordat, i amb el referèndum Papandreu pot aconseguir diverses coses.

La primera seria de fer minvar la mateixa crisi política grega. Perquè, si el guanya, tindrà les mans lliures per a aplicar el pla de rescat sense haver de patir per una inestabilitat política contínua. La segona no és pas menys important: el primer ministre grec també pot aconseguir dels socis europeus una mica de respecte i de por, puix que per no perdre el referèndum s'avindran a suavitzar les exigències --i és possible fins i tot que negocien un pla menys draconià.

La jugada de Papandreu és de pòquer. Perillosa i de molt de risc, perquè, si perd el referèndum, ningú no sap gaire on anirem a parar. Però, fins i tot així, hi ha una qüestió que cal tenir en compte per principi i abans de blasmar el primer ministre grec.

I la qüestió, ben simple, és: per què és un problema tan gros consultar els ciutadans grecs que són, al cap i a la fi, els qui hauranà d'aguantar els efectes reals de la política de xoc europea? L'acord de Brussel·les ha estat consultat i pactat amb pràcticament tothom, des dels Verds alemanys als bancs italians, per dir-ne dues instàncies. Però, en canvi, ningú no ha pensat a consultar la gent que l'haurà d'assumir. No és un contrasentit?

Mail Obert