Opinió

 

<85/169>

Vicent Partal

13.07.2011

Els diners i la nació

L'avís ahir que Òmnium estudiarà fórmules d'insubmissió fiscal envers Espanya si no s'assoleix el concert econòmic ha desencadenat tot de reaccions. A mi em sembla un pas sensat, que segurament seria molt determinant si mai arriba a passar. Per la força que donaria al país i pel canvi radical, també psicològic, en el model de relacions amb Espanya.

Per això és normal que en les darreres hores hagen estat moltes les veus a parlar-ne, les opinions que s'han expressat. N'hi ha d'un estil, però, que m'ha cridat especialment l'atenció.

Em referisc a alguna gent que ha apostat per definir la nova etapa que s'obre ara com a post-nacionalista, a veus que fins i tot han cridat 'mori el nacionalisme', tot remarcant que la via de la denúncia de l'espoli fiscal és el camí més fàcil cap a l'estat propi.

Entenc l'eufòria del moment. És impressionant veure com hi ha milers i milers de conciutadans que s'uneixen a la reivindicació d'un estat propi no ja per un sentiment nacional sinó perquè entenen la injustícia a la qual estem sotmesos i que alliberant-nos-en tots viuríem molt millor.

Ho entenc això però alerta amb atacar el nacionalisme, com si fos un sentiment dolent, com si es tractés d'una ideologia a rebutjar o de la qual allunyar-nos. Alerta perquè al cap i a la fi no podem ignorar que és el nacionalisme el que ens ha dut fins ací. I perquè és la nació el que ens fa originals, el que ens converteix en un poble. Què aportaria al món una nació catalana de parla espanyola o francesa? Que ens faria diferents i únics? Que ens convertiria en interessant als ulls dels altres?

El nacionalisme és una ideologia i és un sentiment. Hi ha nacionalismes que han servit per a fer avançar la humanitat i altres que l'han posat, que ens han posat a tots, a un pas del precipici. En això el nacionalisme no és diferent de la immensa majoria de les altres ideologies. Però més ens val no oblidar que en el nostre país el nacionalisme ha estat sobretot la ideologia que ha enfortit generacions de persones en els moments més difícils de la nostra història ajudant-les a fer esforços i sacrificis difícils d'explicar. I que el nacionalisme ha estat i és el fil que ens relliga amb tanta i tanta gent que no ha claudicat mai. La idea que en definitiva ens ha portat mica a mica fins on som avui: a les portes del somni.

Mail Obert