Una feblesa inoportuna per a Rajoy

Que Ruiz Gallardon dimitiria era sabut. O, si més no, era més que previsible. No li quedava cap més camí. Però, dit això, seria un error de no veure-hi almenys tres aspectes a remarcar.

El primer és la constatació que Mariano Rajoy té por perquè no sap què li passarà a les pròximes eleccions. Una por tan indissimulada que l'obliga a provocar una crisi de govern, la més greu d'ençà que ell mana. Malgrat la potent resposta ciutadana contra aquest desficaci legislatiu, és una evidència que ha estat per la preocupació, demoscòpica, de perdre les eleccions que Rajoy ha retirat el projecte. I això ensenya un PP afeblit, molt més acorralat que no vol fer veure a còpia de fer el valent i negar-se a cap diàleg. Això pot ser una tendència?

El segon aspecte destacable és la constatació que, alguna vegada, ni la majoria absoluta no és suficient. El PP no necessitava el vot de ningú més per a aplicar el projecte, però no s'ha atrevit a fer allò que deia el programa i que a l'inici de la legislatura es va presentar com un dels objectius estrella. Amb un factor afegit interessant: el PP insinua que no han pogut aguantar la pressió internacional, de la UE sobretot. I això és molt digne de ser tingut en compte com a precedent.

I finalment crida molt l'atenció el temps, el calendari. La retirada de Gallardón no farà esclatar el PP ni el govern, però és un greu contratemps polític per al partit. I, malgrat això, la crisi esclata poques hores abans que el president de la Generalitat de Catalunya convoque la consulta del 9 de novembre. Una convocatòria que Rajoy ha volgut convertir en una espècie de moment de la veritat per a ell. Concentrant la resposta amb una escenografia de duresa i control total de la situació que l'afer Gallardón, inevitablement, malmet. Perquè una cosa és indiscutible: Rajoy avui és més feble que no era ahir.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Ferran Suay

No crec que es puga trobar, en tot el panorama internacional, un líder tan feble, és a dir, tan poc líder com Rajoy. Crec que és un dels símptomes més clars de l'estat de descomposició d'Espanya, que un individu gris, mancat de qualsevol mena de carisma o atractiu, i sobretot, covard, haja pogut arribar a la posició de president del govern. 

Pep Vinyals

Crec que no hauríem de menystenir tampoc com a argument afegit de la provocada dimissió de Gallardón el fet de voler llençar un cable de sintonia al PSOE en un aspecte durament contestat sobretot per les bases d'aquest partit i així poder lligar-lo en la defensa conjunta de les posicions del govern contra Catalunya i la consulta del 9 de novembre. Però, és clar, si així fos també es tractaria d'un símptoma de feblesa més que evident del govern i del PP tot i que tractin de donar una imatge de solidesa en el tema que com bé dius Rajoy ha volgut convertir en el seu particular moment de la veritat.

Josep Usó

He de reconèixer que m'ha sorprès, la dimissió de Gallardón. Perquè hem de recordar que hi ha molts pocs ministres que hagen dimitit mai, al Reino de España. Certament, la posició en la que quedava era patètica, però d'ací a dimitir, hi ha un pas que gairebé mai ningú no dona. Ja veurem què fa el senyor Bauzá, per exemple. 
Ara bé. Crec que és una bona notícia. Com ho és el fet que el "gran president" que és don Mariano haja hagut de reconèixer amb la seua proverbial eloqüència que no podien tirar endavant el seu projecte de llei de l'avortament perquè no tenia sentit si els l'anaven a tombar tan bon punt canviés el govern. Això, al meu parer, significa admetre que les properes eleccions les perdrà. I he de dir que me n'alegre. 
Tot just ara que sembla que el President Mas està a punt de convocar la Consulta d'acord amb la nova llei, que hagen de perdre un peó de la mida del Ministre de Justícia és un colp fort. No sé jo si els membres del TC consideraran el fet allò que a Castella (que mai han segut bons mariners) en diuen "un aviso a navegantes". Però esperem els esdeveniments d'aquesta setmana, que segur que ens divertirem. Quaranta-sis dies, resten. Tic-tac, tic-tac,...

Josep Blesa

Si recordeu la setmana passada quan li demanaren el perquè retirava la llei, En Ruíz-Gallardón va respondre que era per a concentrar-se en el “procés”. Ara el descavalquen. Tots els dirigents de l’estat espanyol són mers titelles a canvi de poder, diners i patrimoni. 

Els populars espanyols, són així: “igual sirven pâ un roto que pâ un descosió”. Sols cal veure un home d’una preparació excepcional com en Rajoy sols comparable amb uns “diletants” com En Thomas Jefferson o En W. Churchill, per a veure de què va el percal d’aquell estat. Per cert, el bon home i president de govern, continua tenint despatx obert de Registrador de la Propietat --d’amagat-- al nostre país, a Santa Pola (Baix Vinalopó), gestionat per un incondicional. Potser siga un cas únic en aquest aspecte a tot  Europa, de mantenir el negoci malgrat ser un primer ministre, sense tràfic d’influències. Al costat de Torrevella i no és casualitat. La revista El Temps fa poc va fer un “repàs” sobre el municipi de la Vega Baixa, i del “pa i la coca” que s’hi couen barrejats amb màfies de tot arreu assentades al caliu “popular”. Ara, des de les “altes instàncies”, substituiran el ministre ixent amb un “llop estepari” de l’estil Marlaska que toque la part socialista ultraespañola per a conjuminar esforços entre les dues fulles de la tisora colonial espanyola.

 Avance açò –simplement- perquè després d’anys analitzant com aquelles gents belluguen les peces de l’estat em semblen més previsibles que el final d’una pel·lícula porno. T’hi jugues un pèsol?    

Ramon Perera

No acabo d'entendre la por de Mariano Rajoy. És ben sabut que l'establishment espanyol sempre recompensa els que l'han servit i amb ell no serien menys. També és veritat que cap partit guanya les eleccions per sempre. Com és que no gosa fer pasos clars en defensa d'aquells interessos no confesats que per a ell haurien de ser superiors?

Per una altra banda, està molt clar que per a l'establishment espanyol i per a Rajoy el tema de Catalunya  és ordres de magnitud molt més greu que no pas el tema de l'avortament. Un escenari possible és que fins el dia 8 de novembre, com a mínim, es mantingui la incògnita de la resposta del TC respecte de la Llei de consultes i del corresponent Decret de convocatòria. Ahir es va saber que el TSJ de Ses Illes va anul·lar per unanimitat dels seus cinc magistrats el famós decret TIL del govern de Bauzá. Suposo que la possibilitat que el TC imiti el TSJ i respongui favorablement a la posició catalana pot ser una font més de preocupació per al govern espanyol.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Una cosa és indiscutible: Galladón ha fet que avui Rajoy siga més feble que no era ahir.