Opinió
-
De manifestacions
Vicent Partal
17.05.2011
-
#15m, més que un toc d'alerta
Vicent Partal
16.05.2011
-
La Caixa i Carlos Slim
Vicent Partal
13.05.2011
-
El moll de l'os
Vicent Partal
12.05.2011
-
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural
Vicent Partal
11.05.2011
-
La campanya més dura del PSOE
Vicent Partal
09.05.2011
-
Clars-obscurs sobre Bildu
Vicent Partal
06.05.2011
-
Fàstic per la tortura
Vicent Partal
05.05.2011
-
Deu preguntes (i respostes) sobre la mort de Bin Laden
Vicent Partal
03.05.2011
-
Quan ser ja és un delicte
Vicent Partal
02.05.2011
-
La mort de Patricia
Vicent Partal
28.04.2011
-
Europa, passos enrere
Vicent Partal
27.04.2011
-
Nuclears, fi del camí
Vicent Partal
26.04.2011
Vicent Partal
08.10.2004
Cal fer sortir els maltractaments de l'àmbit privat
Una llei mai no és una solució, tota sola. Però una llei pot significar un canvi de marc cultural, un tomb dels costums quotidians, dòcilment assumits. I és això que pot acabar essent important, a la llarga, de la 'Llei Integral contra la Violència de Gènere', aprovada ahir.
L'aprovació d'aquesta llei pot clarificar, sobretot, que la violència masclista no pot ser considerada, no ha de ser considerada, una acció reclosa a l'àmbit privat de la dona o de la família, regida, per tant, pel dret de la intimitat. La violència masclista és un problema social, d'estructura social, públic. Requereix, per tant, respostes col·lectives, públiques i de suport oficial i contrastable a les víctimes.
Això no vol pas dir que la violència (contra les dones o també contra els vells o les xiquetes) s'haja d'acabar d'un dia per altre, gràcies a aquesta llei. Ningú no pot pensar-ho això; miracles, no n'hi ha. Però, si la llei ofereix millors eines per a combatre cada agressió i, sobretot, si fa créixer la consciència de la gravetat dels maltractaments (especialment la consciència masculina de la gravetat dels maltractaments), aleshores s'haurà fet un pas endavant. La violència masclista ara és una violència estructural i sistemàtica. Per això massa sovint és consentida i silenciada. I per això mateix cal fer-la sortir d'aquest àmbit marcat per la privacitat de les parets de casa, com un pas essencial per a combatre-la.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015