Hipòcrites

Un grup de nazis ataca uns xiquets durant la concentració d'Escola Valenciana a Benirredrà i la policia deté un usuari de Twitter de Borriana, d'esquerres. Els feixistes del GAV fins i tot es permeten d'agrair a la policia les atencions que els havia dispensat mentre assetjaven la concentració escolar. És normal això? Desgraciadament, sí, però no hauria de ser-ho de cap manera.

Fa dies Mònica Oltra va haver de veure el ple de les Corts Valencianes des de fora. L'enfrontament amb el president Cotino ja és, en si, una vergonya, però és una vergonya especialment feridora perquè demostra l'enorme hipocresia del PP. La meitat dels diputats del Partit Popular són encausats i, malgrat això, no els han aplicat cap mesura. Més i tot: l'incident va començar pels insults de Rita Barberà, a qui ningú no ha demanat tampoc cap responsabilitat. A Oltra, en canvi, sí.

No és pas l'únic cas. M'ha esbalaït el debat sobre les xarxes socials que el PP ha posat sobre la taula, arran de l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó. Ara resulta que volen impedir insults i comentaris els mateixos que cada dia, des de fa mesos, omplen les xarxes socials d'insults i comentaris. Ara volen fer-nos creure, per exemple, que és insultant dir una obvietat com ara que l'assassina és una militant del PP. I això ho pretenen els mateixos que han magnificat fins a l'infinit el cas Navarro, per exemple. O que s'han omplert la boca per a parlar de crispació en el cas de Catalunya i en canvi han negat que n'hi haja en el cas de Lleó, malgrat els tres trets.

En trobaríem milers d'exemples en tots els nivells de govern. La hipocresia del Partit Popular, en qualsevol terreny, és de rècord. I la fatxenderia també. El problema que tenen, però, és que ja és una hipocresia inservible o escassament eficaç. Simplement perquè n'han abusat massa i al final no poden tapar tantes contradiccions solament amb crits i escarafalls exagerats. Ni que sigues el PP.

L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)

Secundí Moillà: No es pot ser més hipòcrita. Cotino s'omple la boca amb declaracions grandiloqüents sobre l'odi als polítics que aboquen a la bogeria de prémer el gallet i després la delegació del govern al País Valencià autoritza una manifestació feixista el mateix dia i al mateix lloc que se celebrava la trobada d'Escola Valenciana en favor del català que va  acabar amb un grup de menors agredits per feixistes. Perfecte! Per aplaudir amb les orelles. 

I són aquests fets per hipòcrites, repetits i evidents els que fan que dissabte passat hi hagi a la plaça Major de Tavernes de la Valldigna una concentració, amb gent de totes les ideologies, de recolzament al jove que van detenir per les paraules a Twitter. No és que el personal les compartira. La gent està indignada amb què es castiguin les paraules i es deixin impunes les agressions

A aquesta lamentable situació, que tanmateix, no és nova hi hem arribat amb la connivència de tres partits: UCD, ja extinta, PP i PSOE. La tolerància amb les bandes feixistes no és patrimoni només del PP. El PSOE també n'és responsable. Per tant, seria hora d'anar ficant a tots al seu lloc. Us sembla que exagero? Doncs si us plau, llegiu l'article de Vicent Sanchis publicat a El Punt-Avui el 18/12/2010 titulat “Ministre Rubalcaba, vostè és nazi?” Els fets que s'hi relaten van ocórrer quan Rubalcaba era ministre d'interior. A mi em van arribar, no sols per l'article d'en Vicent. Me'ls va contar un testimoni. És esborronador. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/346384-ministre-rubalcaba-voste-es-nazi.html

Sí, dissabte la gent es manifestava a Tavernes. Un poble amb un jovent cada dia més unit i més despert. Açò no passava quan PP i PSOE gaudien del monopoli de la informació. I és que amb una llei de partits feta a la seva mida i després de prohibir TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià, continuen tenint un problema. Es diu internet.

Elena Ferro: A mi no em preocupa ja massa la hipocresia del PP. El que m'amoïna és que això és difícilment comprensible dins una democràcia occidental. Encara que els catalans marxem, serà una font de problemes tenir uns veïns que funcionen d'aquesta manera (i compto que una República Catalana se'n sabrà desfer, d'aquestes ombres de feixisme). A Espanya no veig enlloc, de manera generalitzada, la reacció i l'estupor que aquests comportaments haurien de generar, ans al contrari, resignació i, com a molt, alguns acudits amb regust amarg. Un problema greu té una societat on ha pogut arrelar i créixer aquesta forma de fer sense que hagi provocat altra cosa que oposició ineficaç i dèbil, per més que sigui tenaç i digna.
Aquest vespre, arrel de la victòria del Maccabi, he llegit tuits antisemites molt greus, amb mencions a les cambres de gas. Creieu que tindrà conseqüències? Penso que només si trascendeix internacionalment, però a Espanya això és vist com normal. Ben mirat, és només el que fan cada dia amb els catalans, els seus presumptes compatriotes!

Josep Jallé: Pense, benvolgut director, que hi ha quelcom més que hipocresia i fatxenderia en les actuacions d’aquests hereus i actualitzadors de les pràctiques franquistes. Hi ha, també i d’una part, la incapacitat d’adequar-se als temps canviants arreu del món, obert i competitiu. Sinó, com s’entén que la dreta econòmica teòrica que representen hagi generat interessos empresarials que viuen del B.O.E. (28 de les 30 primeres empreses que cotitzen a borsa), que els mateixos impulsen?. És aquella oligarquia terratinentosa maquillada de especulativa borsària. Com els economistes han senyalat, ni en el decenni de bonança (1996-2006) han sabut com fer que l’Estat creixés en economia productiva. És el que inventen, produzcan, ecolucionen ellos, portat a límits inconcebibles quan les restriccions han estat només als serveis bàsics d’una societat moderna: sanitat, educació, socials, com els pertoca a la dreta més encegada vers el futur. I els seus malbarataments, els seus i els dels altres, sense cap conseqüència perquè, és normal que amb un aeroport sense cap vol a tres anys d’inaugurat - Castelló -, ningú, absolutament ningú, entri a la presó sense fiança alternativa?. És quelcom més que hipocresia i fatxenderia, també i d’altre part, com molt be cantaven els enyorats de Al Tall a la cançó del Mal d’Almansa..... mal que a tots alcança.

Josep Usó: Després dels lamentables fets de Benirredrà, on fins i tot els agressors feixistes es permeten felicitar la policia per les seues "atencions", crec que ja no es pot afegir gaire cosa més. Un estat on es detenen persones per expressar opinions en twitter mentre que cadenes senceres de televisió duen anys escampant fem i mentides contra tot i tothom sense que ningú els demane comptes, ni als qui hi treballen ni als propietaris, no és seriós. 
Un estat on es vol prohibir que es diga que dues persones n'han assassinat una altra amb premeditació i traïdoria, només perquè les tres tenen carnet del Partit Popular, és un estat ridícul. Amb tics feixistes, però com sempre, el feixisme esdevé ridícul. Poc seriós. 
Afortunadament, en menys d'una setmana, tindrem la ocasió de fer-los notar als dirigents tan pagats d'ells mateixos, la opinió que ens mereixen. Cal anar a votar. La abstenció els beneficiaria. I no els podem donar aquest baló d'oxigen.

Josep Blesa: El que els ha passat les darreres setmanes als del PP espanyol és l’aflorament del que són: un entrellat d’interessos personals. Exactament com els baralles pel control entre les 'famiglie' de Xicago i Corleone en l’època dels Padrins. En el moment de l’esclat de la crisi i la consegüent minva de llocs de feina entre si, començaren la baralla entre famílies. I això al País Valencià es veia amb una certa diafanitat si paraves atenció. Com la crisi, no ha minvat sinó que continuava 'in crescendo' la gresca entre si, augmentava. I no podien continuar subministrant 'mercaderia'. Amb tot això s'ha produït l’aparició de bosses de descontents que estaven allà per pur interès personal i cap argumentari ètic ni moral de servei. I és en eixes masses desencisades on pouen els partits d’extrema dreta. On les masses troben una filosofia fàcil on adherir-se. I de pas, trobar enemics previs amb qui organitzar les conteses per a poder créixer mediàticament. A qui culpar dels seus mals. Ja siguen immigrants com les escoles on s’ensenya civisme i urbanitat. Buscant l’enemic interior, a qui adreçar aquell qui t’ha fet perdre la feina (la zona que extorquir). I de pas perjudicar –els propis– aquells que sostenen l’estat. Perquè el tramat estatal i màfia són simbiòtics. En haver-n'hi un, de seguida, naix l’altra. Com va explicar Itziar Gonzàlez amb aquell encertat vídeo de 'l’ascensor de la corruptel·la' i la metodologia de reciclatge en l’ascens dins dels esgraons de l’estat sota la democràcia representativa, que no participada. Que els números policíacs ajuden els dits grups no ens hauria de sorprendre. Carme(n) Chacón va fer molt per omplir de militars i policies per a trobar faena d’aquesta mena de funcionaris 'per necessitat' i gens de vocació, ni sentit de servei públic. En Terricabres en el míting de València va avançar que es comprometia a crear una Comissió Guillem Agulló de vigilància permanent europea sobre les accions antidemocràtiques i vulneració de drets humans a Brussel·les entre tots els grups. I demane que els altres grups demòcrates del país, entre ells Compromís pel País Valencià, EUPV i CiU, a secundar la dita iniciativa. Perquè, si hi ha un indret a tot Europa on campen al seu antull, eixe lloc és el País València, sobretot esperonat pels fils que van des de les més altes instàncies del Ministeri d’Interior espanyol fins els grupuscles més violents. O no ens en recordem, que la Generalitat Valenciana –i diputacions– subvenciona el grup violent de Benirredrà, i per via d’encàrrecs al que pertanyia el cap de la policia de València davant dels xiquets de l'IES Lluís Vives? Aquell que qualificà 'd’enemics' els alumnes de batxillerat que iniciaren la #PrimaveraValenciana?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La hipocresia del Partit Popular, en qualsevol terreny, és de rècord. I la fatxenderia també.