Sobre Plataforma

La irrupció de Plataforma per Catalunya és sens dubte un canvi històric en la política catalana. Després del franquisme el paper de l'extrema dreta havia estat tan residual en termes polítics que no comptava. Però ara PxC obliga a pensar com ha d'actuar una democràcia envers els grups racistes.

Aquest és un debat viu a tot Europa. Durant anys els demòcrates de molts països s'han mogut entre l'establiment dels anomenats 'cordons sanitaris' per aïllar-los, com a Bèlgica, i la voluntat d'integrar-los, esperant que això rebaixaria el to racista, com d'alguna manera va passar a Itàlia.

Però, no ens enganyem: aquesta gent existeix i segurament que creixerà. En les últimes eleccions Plataforma x Catalunya va obtenir 67 regidors i no pas a poblacions petites solament, sinó també a llocs com Mataró o Sant Boi. Fet i fet, 65.909 catalans li van donar suport, i ha aconseguit d'entrar a 39 ajuntaments.

D'aquesta gent, n'hi ha, doncs, en aquest país, com n'hi ha en tot Europa. Pràcticament, en tots els estats de la Unió els grups xenòfobs tenen representació al parlament i aconsegueixen un nombre de vots que sol ser d'un 10% de la població. L'estat espanyol era una excepció, però perquè el vot del PP era tan monolític que impedia l'existència de l'extrema dreta. Però això no vol dir que no hi haguera sectors socials d'extrema dreta o xenòfobs, que ja hi eren.

El canvi és que a tindrem, a cara descoberta, regidors racistes als ajuntaments i potser fins i tot diputats racistes, algun dia, al parlament. I la pregunta és: què hem de fer?

La meua opinió és, primer de tot, que cal no perdre la calma. Tots somniem un país perfecte on no hi hauria gent d'aquesta, i resulta que sí, que n'hi ha. Però també és molt evident que n'hi ha tants com n'hi ha. No amenacen de ser mai una majoria, i tenen el rebuig clar i solidari de pràcticament tothom. No perdem la calma, doncs.

Però, sobretot, no els alimentem, ans combatem-los amb rigor i paciència, especialment des de la societat civil. És bàsicament des de la societat civil, amb molta persistència, que cal denunciar la ideologia d'aquesta gent. Ho han fet fa poc els minyons escoltes i guies, i aquest és l'exemple que hem de seguir. Tots, cadascun des del nostre lloc, hem de mantenir-nos actius i vigilants contra els xenòfobs, hem d'arraconar-los socialment i hem de desactivar-ne les mentides. Perquè això és feina de tots, no solament dels polítics.

Però els polítics tenen un paper essencial a fer: el de tractar amb el màxim rigor i serietat els temes que alimenten aquests grups, bàsicament la immigració, en lloc d'alimentar-los amb picabaralles interessades com les que comencem a veure en l'elecció del batlle del Vendrell, on CiU sembla que pot acceptar els vots de PxC per tal de poder governar.

De CiU, n'espere simplement que no els accepte, i que, si els accepta, que la direcció nacional els expulse sense contemplacions. Però, dels altres partits, també n'espere que no proven de traure'n profit frívolament per atacar un partit democràtic com és Convergència. Si CiU finalment accepta els vots de PxC, i els regidors del Vendrell no són expulsats, aleshores tot serà molt diferent, però, mentre això no passe, la batalla mesquina per a erosionar una miqueta el vot del contrincant únicament serveix per reforçar els qui tots junts hem de combatre.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tots somniem un país perfecte on no hi hauria gent d'aquesta, i resulta que sí, que n'hi ha.