Carod

Conec ben pocs polítics que no llisquen la història a mitges i encara en conec menys que no la vullguen escriure a mitges. En això Carod ha estat tan maniqueu com els altres, ni més ni menys. Ell escriu i ha escrit sempre pensant en ell, sobretot.

Per això l'anunci, dosificadament filtrat, com a ell li agrada, de la baixa de militància de Carod d'Esquerra Republicana no ha sorprès ningú. No és pas des de divendres que Carod no és d'Esquerra; no ho és des de fa molts mesos, anys potser. O que no és veritat que una bona part del Carod vice-president del govern ja no era d'Esquerra ni responia a Esquerra ni volia saber res d'Esquerra? Deixar el partit aleshores, quan era vice-president, hauria estat un gest de coherència i de valentia, cosa que ara no és. Més aviat a la inversa.

Però això, excepte per a ell, tant és. Carod passarà a la història com la persona que va canviar l'independentisme i Esquerra Republicana; d'això no en dubta ningú. Però, encara que, a ell, no li agrade, també hi passarà com a responsable, o un dels principals responsables, de la caiguda del seu partit.

Ara tots els dirigents republicans reconeixen que la desafecció a les seues sigles s'ha de cercar en la manera com van pactar el segon tripartit, en la burla als electors que aquell pacte va representar. I Carod no pot rentar-se'n les mans, d'aquell pacte, com sembla que pretén. Ell era el cap de llista d'ERC, ell defensava en tots els actes i en totes les entrevistes de campanya que no hi havia cap pacte de govern emparaulat amb el PSC. I, d'aquell pacte, en va eixir amb el segon màxim càrrec del partit en la Generalitat, després del del president del parlament. I va gaudir quatre anys del càrrec. I en va fer la teoria justificatòria. O és que ja hem oblidat tots els articles que ell mateix va escriure per justificar el pacte, en què afirmava que la qualitat de vida dels catalans o el benestar social eren tan importants per a la identitat del país com la llengua?

Per això, presentar-se ara com una mena de 'outsider' i afirmar que Puigcercós i tots els altres tenen la culpa de tot quant ha passat a Esquerra és simplement excessiu. És excessiu i dificulta molt la readaptació del ciutadà Carod a una nova aventura política, qualsevol, perquè li fa perdre molta credibilitat personal. És clar que reconèixer els errors hauria d'implicar, automàticament, una autocrítica, cosa que ell no ha semblat mai disposat a entonar.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No és pas des de divendres que Carod no és d'Esquerra; no ho és des de fa molts mesos, anys potser.