Opinió
-
De manifestacions
Vicent Partal
17.05.2011
-
#15m, més que un toc d'alerta
Vicent Partal
16.05.2011
-
La Caixa i Carlos Slim
Vicent Partal
13.05.2011
-
El moll de l'os
Vicent Partal
12.05.2011
-
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural
Vicent Partal
11.05.2011
-
La campanya més dura del PSOE
Vicent Partal
09.05.2011
-
Clars-obscurs sobre Bildu
Vicent Partal
06.05.2011
-
Fàstic per la tortura
Vicent Partal
05.05.2011
-
Deu preguntes (i respostes) sobre la mort de Bin Laden
Vicent Partal
03.05.2011
-
Quan ser ja és un delicte
Vicent Partal
02.05.2011
-
La mort de Patricia
Vicent Partal
28.04.2011
-
Europa, passos enrere
Vicent Partal
27.04.2011
-
Nuclears, fi del camí
Vicent Partal
26.04.2011
Vicent Partal
20.05.2011
D'acampades jutges i vots
Ens esperen setanta dues hores molt intenses. La decisió de la Junta Electoral de prohibir les acampades des de dissabte és incomprensible i afegeix una tensió innecessària al final de la campanya electoral. Ahir el diari El País deia que Camps era a punt de ser encausat –a bona hora. I diumenge poden passar moltes coses en unes eleccions que caldrà mirar amb lupa. Setanta dues hores, doncs, completes.
Aquesta campanya electoral m'ha semblat la més ensopida que haja viscut mai. M'ha semblat, fins fa poques hores, perquè de sobte s'ha complicat tot molt. Si ha estat una tàctica intencionada d'algú (de qui?) o ha estat tot casualitat, ja ho acabarem sabent, segur. Però aquestes hores vinents es poden activar tants mecanismes anormals que tot fa rodar el cap.
Les acampades, ja ho vaig dir fa dies, em semblen un indici preciós. No és la revolució que prometen, ni de bon tros, però són revolucionàries, especialment a Madrid. Ací la trama social i les opcions polítiques són molt més riques i plurals i el qüestionament del sistema fa anys que s'expressa amb normalitat. A Madrid no pots anar més enllà de l'Esquerra Unida de Cayo Lara, la menys interessant de totes. L'acampada de Sol i l'èxit que l'acompanya és una gran novetat i la demostració que hi ha molta més gent cansada que no semblava.
Les acampades podien no passar d'això, d'un crit d'alerta sobre tantes coses que ens fan vergonya, de l'inici d'un moviment ciutadà que qüestiona un model de fer política i un sistema financer que és evident que fan vergonya. Però la decisió de desallotjar-les, a part que és insensata, segur que provocarà reaccions imprevisibles que poden anar més enllà d'allò que el moviment creu, vol o espera. I no crec que ningú no sàpiga quines són.
Una situació molt semblant a la que ens podem trobar si avui el Tribunal Superior valencià encausàs el Partit Popular, i el president Camps, per finançament irregular. Me n'alegre i no em fa res dir que, si el tribunal confirma allò que molts pensem, veure entrar alguns dels polítics valencians a Picassent serà higiènic i saludable. Però no estic gens segur que dictar l'encausament just dins les darreres setanta-dues hores de campanya produesca l'efecte que els qui anem contra Camps voldríem. A l'inrevés, em tem. Potser no farà sinó reforçar-lo. I, sincerament, després de tanta lentitud en el procés, em costa de creure que la data triada per a soltar la gran traca siga casual i m'imagine que provocarà, també, reaccions imprevisibles.
Que totes sumades desembocaran en les eleccions de diumenge.
Tant si creiem en el sistema com si no, diumenge serà una oportunitat. Podrem proposar i fer fora alcaldes i presidents. Podrem intentar-ho, si més no. En aquesta època resulta difícil de votar favorablement, i gairebé sempre acabem votant a la contra. Però votar a la contra ja és molt i, si bé ja sabem que no guanyarem totes les batalles, alguna sí que la podríem aconseguir, i amb això podríem millorar una parcel·la petita, una part del mapa de la insatisfacció.
Per sort, al nostre país hi ha una gran riquesa d'alternatives, hi ha vida i partits més enllà del bipartidisme perfecte que alguns voldrien des de la Moncloa, alguns dels uns i alguns dels altres. Votar, diumenge, una gent diferent, més enllà del PSOE i del PP, és una gran oportunitat, una manera de construir.
I dient això no vull contraposar ningú amb ningú. Perquè necessitem acampades i necessitem vots. Ni que siga a la contra, per llançar-los simbòlicament a la cara dels qui fa massa anys que es pensen que la ciutat, el país o l'estat és seu i que en poden fer allò que vulguen.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015