Despenalitzats i prou

Barcelona va retirar ahir l'anomenada estàtua de la 'victòria', un dels darrers símbols de la dictadura present als carrers de la ciutat. Han hagut de passar trenta-sis anys des de la mort de Franco, però encara sembla que no n'hi ha prou perquè la ciutat recupere, de passada, els símbols de la democràcia que el franquisme va colgar, en aquest cas el medalló dedicat a Pi i Margall i la dona frígia de Josep Viladomat, desplaçada ara a la plaça de Llucmajor.

Ja està bé que l'estàtua dita de la 'victòria' desaparega de la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, tot i que ignore si ningú li donava encara cap valor polític o si tot havia restat soterrat pel pas del temps. En tot cas, més val tard que mai.

Això no obstant, fóra bo de no perdre de vista el significat de l'acte. Allà mateix hi havia un monument, en l'època republicana, que no ha estat restaurat ni sembla que ningú tinga intenció de fer-ho. S'han limitat a llevar l'afegitó franquista i prou. Sense restablir el monument i el significat primers. Per què?

Fa dècades algú va fer notar que la transició no era, al capdavall, més que una despenalització. Que no anava més enllà. Es despenalitzava, sí, la democràcia i la memòria de la democràcia dels anys trenta, però alhora s'anestesiava el passat creant una ficció com si tot fos vell i antic, igual de vell i d'antic. Franquisme i república s'igualaven impedint l'acte de justícia democràtica que hauria significat el retorn al punt zero, a la democràcia que els ciutadans havien votat el 14 d'abril del 1931.

És cert, sí, que, a poc a poc, molt parsimoniosament, el règim actual ha anat enretirant les romanalles de Franco. Ahir encara en va arraconar una que hi havia al bell mig de Barcelona. Però tapant, també, les de la república. Per tal que tot reste en una asèptica modernitat que finalment no obliga ningú a prendre part ni a qüestionar per què tenim la monarquia que tenim.

Ahir el fet era especialment grotesc, perquè la retirada s'esqueia a la plaça de Joan Carles I. I dic grotesc perquè, d'aquesta plaça, se n'havia dit de la República, era coneguda popularment pel Cinc d'Oros, i tot just, tot just, si es va batejar urgentment amb el nom del monarca espanyol el 23-F.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Franquisme i república s'igualaven impedint l'acte de justícia democràtica que hauria significat el retorn al punt zero, a la democràcia que els ciutadans havien votat el 14 d'abril del 1931.