Opinió
-
De manifestacions
Vicent Partal
17.05.2011
-
#15m, més que un toc d'alerta
Vicent Partal
16.05.2011
-
La Caixa i Carlos Slim
Vicent Partal
13.05.2011
-
El moll de l'os
Vicent Partal
12.05.2011
-
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural
Vicent Partal
11.05.2011
-
La campanya més dura del PSOE
Vicent Partal
09.05.2011
-
Clars-obscurs sobre Bildu
Vicent Partal
06.05.2011
-
Fàstic per la tortura
Vicent Partal
05.05.2011
-
Deu preguntes (i respostes) sobre la mort de Bin Laden
Vicent Partal
03.05.2011
-
Quan ser ja és un delicte
Vicent Partal
02.05.2011
-
La mort de Patricia
Vicent Partal
28.04.2011
-
Europa, passos enrere
Vicent Partal
27.04.2011
-
Nuclears, fi del camí
Vicent Partal
26.04.2011
Vicent Partal
30.09.2010
La vaga de Zapatero
El seguiment de la vaga d'ahir fou desigual. No es pot comparar amb el de vagues anteriors, però va tenir un impacte notable en alguns sectors, especialment en el da la indústria. I això és una mala notícia per al PSOE, que ahir potser acabà de perdre la confiança d'una bona part del seu electorat més fidel.
És clar que fins que no arriben les eleccions no ho sabrem del tot cert. Però sembla que ahir es trencà alguna cosa profunda entre el partit socialista i una part de la seua base electoral més militant. És cert que els sindicats majoritaris van procurar evitar, en els parlaments i en les declaracions, de convertir la vaga en una repulsa al govern socialista. Però també ho és que, en les manifestacions, el nom de Zapatero era en la boca de tothom, i no precisament per a dir-ne coses boniques. Crits, pancartes i expressions deixaven ben clar el divorci profund entre el president del govern i la base sindical.
En unes declaracions al final de les manifestacions, alguns dirigents dels sindicats, especialment d'UGT, van reconèixer que el malestar per les mesures del govern espanyol era molt gran, però també recordaren que no hi havia hagut 'ni un sol crit en favor de Rajoy'. Home!, no hauria faltat sinó aquesta. I en tot cas, no està aquí la qüestió, perquè unes eleccions no solament es guanyen si et voten els teus. De fet, la manera més fàcil de guanyar-les és que no vagen a votar els partidaris de l'altre...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015