Un món nou

A parer meu les fronteres són un dels productes intel·lectuals més fascinants creats per la societat humana. Estudiar-les és una disciplina complexa, però que aclareix com poques la realitat que trepitges. Ara, les fronteres també són la font de molts dels patiments i de les barbaritats més grans que mai haja vist la humanitat.

Les fronteres són, al final, les isòbares de la política. Normalment naixen de la confluència de corrents forts (l'equivalent a les depressions o el anticiclons) que solen reflectir guerres i batalles, revolucions, insurreccions, opressions diverses. La major part de les fronteres que tenim avui han estat parides amb violència, dramàticament. I es mantenen des de la violència, sense permetre que siguen objecte de l'exercici de la democràcia. Són un terreny prohibit, un tabú per a l'opinió i el desig dels ciutadans.

Si avui Escòcia ho aconsegueix, si aconsegueix la independència, no serà el primer país del món que s'estableix en pau i des del diàleg i el respecte a la democràcia. N'hi ha hagut fins ara precedents, però molt pocs, i tots ells tenen explicacions concretes. El referèndum escocès en canvi pot inaugurar un nou món, marcar un model on les fronteres formen també part de la democràcia i on tenir un estat no és una batalla contra l'altre, sinó només una afirmació d'un mateix.

I ho pot fer perquè en aquest segon decenni del segle XXI hi ha unes condicions úniques. Hi ha grans unitats d'estats que desfan el sentit del vell estat nació, hi ha noves xarxes descentralitzades que l'acaben fent, l'estat nació, ben poc útil, gairebé un ròssec. Hi ha una consolidació dels drets democràtics, que fa difícil d'acceptar que hi haja límits a la sobirania popular. Hi ha la informació circul·lant a tota velocitat i creant unes consciències difícils de comparar amb res en el passat.

Però per sobre de tot hi ha, finalment, uns pobles, velles nacions que han defensat durant segles la identitat pròpia i que ara han decidit que era l'hora d'aconseguir allò que la història els havia negat. Que decidim que ara és l'hora de ser, simplement, un país normal.

Per això avui, des d'aquest racó de la Mediterrània, tanta i tanta gent saludem el poble escocès i li desitgem tota la sort del món. 'Saorsa don Alba!', amics d'Escòcia. Que la vostra terra siga lliure!

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Pep Agulló

Les fronteres geopolítiques, fins ara, generalment han sigut fruit de l’existència d'un poder que ha limitat a sang i foc el territori d’influència dels seus subdits. Encara que hi hagi alguns precedents sembla que amb el referèndum d’Escòcia s’obrin procesos de nous estats i noves fronteres, producte, no de la violència sinó de l’exercici pacífic de la democràcia. Paradoxalment però, encara les noves fronteres “democràtiques” ho són sobre geometries d’anteriors fets polítics violents. Així la independència de Catalunya no podrà modificar les fronteres amb Espanya i França, incorporant pobles de la franja, ni del Nord de Catalunya… I els països catalans també patirien d’aquest handicap. Malgrat tot, Escòcia obre un nou procés que promet expandir-se a tot Europa i que desballesterà les fronteres dels vells Estats. Saludem doncs aquesta aproximació a la normalitat. La normalitat serà quan tots els pobles es puguin unir lliurement en entitats democràtiques noves i la paraula frontera hagi desaparegut.

Gerard Joan Barceló

Soi occitan, e s'o me permetètz, m'exprimirai en ma lenga que, coma o sabètz, es tanben una lenga del Principat de Catalonha. Es vertat, quin que ne siá lo resultat final, çò que se passa uèi en Escòcia es un eveniment istoric. Es una victòria de la democracia, aicí anglosaxona, que sap destriar entre estat e nacion, e reconeis a un pòble lo drech de votar sus son avenir. A començat en Euròpa un movement de questionament dels vièlhs estats e de reconeissença de las nacions, e l'actitud antidemocratica del govèrn espanhòl es, totòm o vei, un anacronisme. Que Catalonha, dins la quala i a una part de la nacion occitana, Aran, tròbe ela tanben lo camin decisiu devèrs sa libertat, e qu'Occitània, ma nacion amagada, sàpia imitar sa sòrre catalana!

Josep Usó

Siga quin siga el resultat del referèndum d'avui a Escòcia, és molt el que han aconseguit. Pensem que estan a un sol pas d'alliberar-se d'un estat totpoderós. Dels qui, fins el 1945 encara tenien "The British Empire" i ara mantenen la Commonwealth. I això només amb una urna i una papereta per cap. 
Des d'ací els mire amb enveja sana, però espere que òbriguen un camí que puguem seguir moltes altres nacions. Al capdavall els estats-nació semblen ja espècies en vies d'extinció. El que passa és que molts encara no ho saben.

Mar Reblet

El referèndum d'avui és també una victòria per nosaltres. Si guanya el no s'haurà demostrat que provoca menys dificultats a la llarga permetre la democràcia que intentar segrestar-la. I si guanya el sí l'efecte serà immens. Començant perquè veurem caure de seguida les caretes tramposes de la Unió Europea. És cert que, finalment, el resultat escocès no afectarà el resultat català però serà una fita. Friso per veure les declaracions de Rajoy donant la benvinguda a Escòcia al Consell Europeu. 

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui des d'aquest racó de la Mediterrània tanta i tanta gent saludem el poble escocès i li desitgem tota la sort del món.