La corrupció taca el país

La corrupció taca. No tan solament a qui la practica, sinó el país sencer. I nosaltres anem tacats tots. De cap a cap del país. Al País Valencià i a les Illes segurament baten rècords mundials. Però al Principat també. També hi ha massa coses per aclarir a la Catalunya que vol ser independent.

La corrupció és terrible per si mateixa i perquè afecta la credibilitat de la classe política en conjunt. Per desgràcia, molt sovint acaba degenerant en aquell 'tots són iguals' que tan injustament fica en el mateix sac servidors lleials de la cosa pública i aprofitats. El problema, però, és que no hi ha prou duresa per a tallar-la de soca-rel, sense contemplacions. I això acaba fent molt de mal.

Perquè tots sabem, pel que hem viscut, que sempre, abans de demostrar-se la corrupció en un cas, l'encausat i uns quants companys seus han jurat un milió de vegades que allò era impossible, que es tractava d'una operació política. No tan solament això, sinó que fins i tot, una volta demostrada, s'arriben a fer equilibris semàntics indecents per manipular el resultat davant l'opinió pública --com ho van ser les recents giragonses dialèctiques d'Unió arran del cas Pallerols.

El resultat és que cada vegada que se'n demostra una i ens volen convèncer que no ho és es prepara el terreny perquè l'opinió pública no tinga cap més remei que creure en la següent. Ara ha esclatat un cas nou, en què apareix la màfia russa i l'ex-batlle de Lloret, un militant de CiU del qual s'han explicat durant molts anys comportaments sospitosos. És un dels qui més es troba en el punt de mira dels negocis relacionats amb la salut pública catalana, per exemple. I què hem de creure nosaltres ara, quan hem vist companys seus de banc parlamentari girar com un mitjó la sentència recent contra UDC? Què hem de creure quan hem pogut veure com presentaven gairebé com un aval democràtic allò que és una condemna esquivada amb penes i treballs per un acord judicial que en reconeix la culpabilitat?

És evident que el país necessita urgentment mecanismes ferms per a combatre la corrupció institucional. És evident i hauria d'interessar tothom en un moment en què és de domini públic que també hi ha casos falsos, creats amb la voluntat de cremar políticament l'acusat o d'empastifar el país sencer. Però que passe això i que siga cert no pot justificar aquesta displicència amb els corruptes que tant ens treu de polleguera a tots. I que reclama lleis noves i actuacions molt concretes i directes que no cal esperar que arriben l'endemà d'haver-nos declarat independents.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Que hi haja denúncies falses de corrupció no invalida que hi haja casos certs, ni els fa menys greus. Ans al contrari.