Opinió

 

<80/169>

Vicent Partal

09.06.2012

Rescatats els bancs, ara podem parlar de nosaltres?

El govern espanyol finalment ha cedit a l’obvietat. El seu orgull nacionalista no li ha servit per plantar cara a una crisi de proporcions èpiques i Rajoy ha hagut de demanar diners als socis europeus. Han trobat una fórmula, la intervenció directa dels bancs, que esquiva un rescat de l’estat com a tal i que probablement vol ser un avís pensant en les eleccions franceses de demà i en les eleccions gregues de la setmana vinent.


En tot cas, els maldecaps de la banca espanyola s’han acabat per una bona temporada. Amb cent mil milions d’euros com a fons de rescat tenen la viabilitat molt més que assegurada. Un maldecap menys, un de certament ben greu.


Ara la pregunta és com aquest rescat afectarà els ciutadans. Ací hi ha la mare dels ous. Si aquest rescat serveix als bancs i prou, perquè tornen a ser rics, i no es tradueix en menys angoixa del conjunt de la societat, potser haurem resolt un problema, però n’haurem creat un de més greu encara.


Un exemple. Un dels grans mals dels bancs és que tenen una enormitat d’immobles que oficialment tenen un preu (posem deu) però que en la pràctica tots sabem que valen més o menys la meitat (posem quatre). Molt probablement un dels mals que amb aquest rescat els bancs arreglaran serà una adequació d’aquests preus oficials a la realitat. O siga que s'abaixaran els preus, també comptables, d’aquests pisos que tenen paralitzats. I que ara s'anomenen actius tòxics.


Però, quan faran això, els clients que paguen hipoteques a preu deu per pisos que també deuen valer ara quatre tindran raons per a reclamar legítimament de pagar no pas el preu ‘fals’ que havien acordat oportunament amb el banc, sinó el preu 'real'. I de la resposta dels bancs, en derivarà un front obert de confrontació social o una millora clara de la situació financera de tothom. Començant pels qui es troben sotmesos a la pressió de ser desallotjats de casa.


Els bancs, doncs, tenen ara una responsabilitat social més gran encara que no abans: perquè com a societat ara no podríem consentir que amb els diners de tots els europeus ells es limitassen a refer el compte de resultats mentre mantenen la usura sobre la població.

Mail Obert