Amb la mirada a les corts espanyoles

El 20 de novembre propvinent pot ser la fi d'una notable anomalia històrica, que ha deixat el valencianisme polític sense representació en l'estat des del temps de la República. Amb les enquestes a la mà la coalició Compromís té ara una oportunitat clara, segurament immillorable, però la partida no s'ha guanyat encara.

Compromís fou la gran sorpresa de les eleccions valencianes, car ultrapassà sense dificultat la barrera del cinc per cent i féu la campanada en la mateixa ciutat de València amb un deu per cent dels vots, que tothom coincideix a dir que podrien haver estat més, sense el pes de la llosa que no en traurien quasi cap.

Compromís, de la mà d'Enric Morera, ha demostrat una notable capacitat per a acomodar al seu si projectes polítics molt diferents, especialment els del Bloc i d'Iniciativa i per a construir a partir d'aquesta pluralitat un discurs que ha fet impacte en la societat valenciana. Persones com la diputada Mònica Oltra han esdevingut autèntiques capdavanteres de l'oposició al PP, en el moment més dòcil i desganat d'un partit socialista valencià generalment anèmic.

Cal esperar que aquesta tendència continue i que el dia vint de novembre la circumscripció de València porte una pluralitat de diputats de l'esquerra (les enquestes donen també un diputat a Esquerra Unida), més avinguda amb la realitat social que no el monolític i repetitiu PP-PSOE que ens ha tocat de viure fins ara.

Esquerra Unida segurament que es beneficiarà de l'augment general de vot que aquesta força espera obtenir a tot l'estat. Ara, cal que Compromís encerte bé la campanya. No es pot permetre fallar just en aquest moment.

I per això haurà de passar pàgina ràpidament al complicat procés d'elecció de candidats que l'ha desgastat més que no l'ha impulsat. Sobretot per la polèmica respecte de la relació amb Equo, que és molt possible que no traga, tot sol, cap representant al congrés, però que hi acabara figurant des de dues organitzacions del nostre país, Iniciativa per Catalunya i Compromís.

La rocambolesca designació de Joan Baldoví com a candidat en detriment de l'independent Diego Gómez també ha despertat una certa inquietud. En primer lloc, perquè durant anys el nacionalisme polític s'ha queixat de la nul·la implicació del primer en el nacionalisme cultural i cívic. Damunt, sembla contradictori que quan un representant molt popular i reconegut del nacionalisme cívic s'avé a reforçar el projecte polític aquest acabe bandejant-lo i deixant-lo fora de la llista a que l'havia convocat. Més encara quan Gómez obria l'espectre de Compromís i n'eixamplava clarament la base social.

Esperem, en tot cas, que no falten uns pocs vots per a posar fi a l'anomalia històrica i que Joan Baldoví siga el successor d'aquell Vicent Marco Miranda que el 1936 fou elegit diputat per Esquerra Valenciana --i que, per cert, es va integrar al grup d'Esquerra Republicana de Catalunya a les corts espanyoles.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Compromís fou la gran sorpresa de les eleccions valencianes, car ultrapassà sense dificultat la barrera del cinc per cent i féu la campanada en la mateixa ciutat de València.