Opinió

 

<80/169>

Vicent Partal

02.05.2011

Quan ser ja és un delicte

Quan els tribunals espanyols fan il·legal Eusko Alkartasuna i Alternatiba apliquen a un grup de ciutadans 'espanyols' la presumpció de culpabilitat, no pels actes que han fet, sinó perquè són qui són. I poques coses més greus puc imaginar en una democràcia.

Acceptem, un moment, que el fet d'haver estat vinculat a l'esquerra abertzale fóra un delicte. Acceptem aquesta aberració jurídica segons la qual és igual disparar un tret que enganxar un cartell, que ja és acceptar molt. Però fem-ho per tenir argument. En aquest cas –i acceptant aquesta barbaritat– és de sentit comú que els tribunals haurien pogut tenir una eixida democràtica en el cas Bildu: prohibir la presència en les llistes dels qui realment i amb proves podien ser vinculats a l'esquerra abertzale.

Hi ha un document que diu que aquestes llistes són d'ETA perquè hi ha gent d'ETA a dins. Doncs bé, n'hi havia prou de prohibir que es presentassen aquests i deixar que es presentassen tots els altres, entre els quals, per cert, hi ha gent amenaçada per ETA –que ahir al vespre fou posada fora de la llei pel fet de ser d'ETA (Kafka pur). Gent que venia a Bildu del PNB a través d'Eusko Alkartasuna, gent que venia a Bildu des d'Esquerra Unida, a través d'Alternatiba.

I vist això per què no feren una tria, ans optaren per il·legalitzar tot Bildu, posant en el mateix paquet la il·legalització de fet de partits, Eusko Alkartasuna i Alternatiba, que sempre han condemnat la violència? Perquè el tribunal no féu valer màximament la garantia bàsica de tot ciutadà de votar els seus representants o de presentar-se?

Doncs, simplement, perquè no il·legalitza pel fet d'haver comès un delicte o no, sinó perquè és delicte ser d'una determinada manera. Manera que, a més, qui la defineix és un tribunal, que pot canviar la ratlla quan li convinga. Més arbitrarietat, impossible.

Mail Obert