Opinió

 

<80/169>

Vicent Partal

22.02.2011

La plaça que més m'agrada

La plaça de la Mare de Déu de València és una de les més boniques del país, sobretot quan hi despleguen el tendal blanc-i-blau que li confereix aquella llum tan peculiar d'aparença italiana. Tan italiana com semblaven els milers de mans alçades que ahir al vespre exigien, al peu del despatx de Camps, que plegara qui és el president de la corrupció, de la censura i de la manipulació.

La plaça de la Mare de Déu fou ahir al vespre l'aparador de la dignitat valenciana. Milers de persones convocades per internet es trobaren de sobte envoltades de joves que cridaven per TV3, que la reclamaven en les pancartes, però que sabien perfectament quin és el problema principal dels valencians. I per això mateix cridaven contra Camps i el seu govern i clamaven per enviar-lo a Picassent..., a la presó.

Entre els manifestants hi havia dirigents polítics, culturals i cívics, però sobretot hi havia molts telespectadors, molts votants, molta gent normal que no pot entendre el perquè de l'obcecació contra TV3 del cabdill del PP. Per això convivien amablement banderes amb les quatre barres i tots els afegits possibles, en forma de franja o de triangle, amb muixeranguers que alçaven en la nit les reivindicacions, amb actors, músics, mestres, coets i dolçaines. Era un calidoscopi especial, el de molta gent ja del tot cansada de la imatge que donem, del govern que tenim.

L'agressió contra TV3 ha estat tan fora de lloc que ha donat peu a #sensesenyal, que és, alhora, un senyal viu, present ahir en quasi totes les pancartes. I també ha fet acabar la paciència de molts. No solament dels manifestants. Perquè és significatiu que ahir a València, o a Alcoi, i a Barcelona i Reus, milers de valencians eixíssem al carrer. Però no ho és menys que ahir alguns ajuntaments governats pel PP, a Castelló, alçassen també la veu per poder veure de nou 'la catalana', o que ONO es veiés obligat a recuperar el senyal dels canals de la corporació després de rebre queixes constants dels clients per haver desaparegut. (La xarxa per cable també havia suprimit TV3 de les seues pantalles durant unes quantes hores –deien ells que per indicació de la Generalitat.)

Forçant el tancament de TV3 Camps ha sumat en un sol atreviment algunes de les pitjors pràctiques que hem vist adés als països veïns: la censura, el nepotisme, l'intent de fer emmudir tota dissidència, l'arbitrarietat legislativa al servei dels interessos propis, l'escàndol concebut per a tapar els propis problemes judicials.

Però, per si no n'hi havia prou, ahir encara féu el ridícul d'ordenar que tancassen la webcam que ensenya normalment dia i nit la plaça de la Mare de Déu. Volia tallar el senyal, segurament pensant-se que era un Mubàrak qualsevol. Va tallar la webcam, però armats de Twitter i de càmeres, de telèfons i d'internet, des de la plaça més italiana milers de valencians li varen ensenyar el camí de Picassent, li varen cridar que el temps se li acabava i li varen anunciar que la indecència, la seua, també té límits.

Mail Obert