I ja són dinou

Nova sentència ahir dels tribunals valencians recordant a la Generalitat (Valenciana) que el català i el valencià són la mateixa llengua. Amb aquesta, ja són dinou de seguides, però el PP com si res, perquè ja ha dit que no pensaven fer-ne cas. I, demane: pel fet de desobeir públicament dinou sentències no t'haurien de ficar a presó?

El Tribunal Suprem ho va tornar a deixar clar. Diu literalment que 'no hi ha cap raó jurídica que permeta de sostenir que Filologia Catalana no constitueix titulació suficient per a eximir de la realització de les proves de coneixement de valencià, perquè aquesta llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d'aquesta comunitat, denominada oficialment 'valencià' en el seu Estatut d'Autonomia i en l'àmbit acadèmic 'català' '.

Més claret no es pot dir, sobretot si tenim en compte que aquesta és la tercera sentència en aquest sentit del Suprem, a la qual han de sumar-se'n setze d'idèntiques del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Dinou sentències, doncs, s'acumulen contra els recursos del govern valencià que, amb una persistència malalta, recorre contra les obvietats una vegada i una altra.

Però tots sabem que la sentència no servirà de res perquè la conselleria no l'acatarà ni, encara menys, l'aplicarà. I ací és on em demane si Font de Mora no hauria d'anar a la presó. Diu el tribunal que, exhaurida la via del recurs per la Generalitat, aquesta no té més opció que acatar la decisió 'com fan tots els ciutadans'. Bé. Però tots sabem que no l'acataran, com no han acatat les divuit anteriors. I la meua pregunta aleshores és si ningú no hauria de fer alguna cosa. D'una vegada per totes i ara. O és que es poden desobeir dinou sentències sense que passe res?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Dinou sentències, doncs, s'acumulen contra els recursos del govern valencià que, amb una persistència malalta, recorre contra les obvietats una vegada i una altra.