Ells no són Charlie

La manifestació multitudinària d'ahir a París és un consol: gent de totes les condicions socials, de tots els orígens i creences, per damunt de les ideologies, van saber retre homenatge als periodistes de Charlie Hebdo, als clients del supermercat jueu i als policies morts en uns atacs que marcaran durant anys la vida política francesa i europea. L'escalf de la gent del carrer, la seua sinceritat republicana, hauria de servir per a infondre coratge a aquells qui defensen la llibertat d'expressió i de premsa, a tot el món.

Tanmateix, la utilització vergonyant dels fets per part de la classe política va projectar-hi una ombra amarga. A primera fila de la manifestació van desfilar líders polítics que no tenen el dret de defensar Charlie Hebdo, en vista d'allò que fan en els seus països. Turquia és un dels tres països del món amb més periodistes empresonats. Què caram hi feia, doncs, el primer ministre turc? Què hi feia el ministre d'Afers Estrangers de Putin, responsable entre més de l'assassinat d'Anna Politkòvskaia? Que hi feia el primer ministre d'Irlanda si al seu país la blasfèmia es persegueix penalment? Què hi feia el primer ministre Netanyahu, responsable de les accions militars que van causar l'any passat la mort de set periodistes? Què hi feia el rei Abdal·là mentre Jordània condemna periodistes a quinze anys de presó pel fet de publicar articles que el critiquen? Què hi feia el fiscal general dels Estats Units, país on la policia arresta periodistes del Washington Post a Ferguson? Què hi feia el president palestí, que el 2013 va fer tancar tot de periodistes dient que l'insultaven? I Cameron? No va ser ell qui va amenaçar The Guardian pels papers publicats per Greenwald? I què n'hauríem de dir de Rajoy?

Un dels supervivents de la matança, el dibuixant Bernard 'Willem' Holtrop, va dir ahir que li venien ganes de vomitar, en veient aquests personatges al primer rengle de la manifestació. 

És una reacció més que comprensible, oimés tenint en compte amb quina rapidesa, ahir mateix, els ministres de la Unió Europea van aprofitar l'emoció del moment per a presentar noves mesures contra les llibertats civils. Es van reunir els ministres d'Interior, no pas els de Cultura. I, primer de tot, van parlar de possibles mesures per a restringir la lliure circulació dels ciutadans i per a censurar internet, no pas de com eixamplar la llibertat d'expressió. Fernández Díaz --qui havia de ser, si no--, arribà a exigir, en nom d'Espanya, que es tornassen a instaurar les fronteres dins la Unió Europea. Quina barbaritat! I què poc sorprèn que Marine Le Pen ràpidament l'aplaudís en públic.

Repugna, repugna molt, que aquesta gent faça ús precisament de l'assassinat d'uns llibertaris per a justificar allò que em fa l'efecte que serà la versió europea de la Patriot Act. L'esperança és que els milions de persones que ahir van defensar la llibertat a París i tots els europeus siguem conscients de l'engany interessat on uns pocs ens volen portar. I no el tolerem.

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Narcís Bonet

Es parla molt dels periodistes de Charlie però no s'esmenten les víctimes innocents del supermercat jueu!

Josep Selva

Ja fa molts anys, el Sistema va fer bandera de la paraula "terrorisme" per convocar a alinear-nos amb ells, ens varen fer complices dels crims d'Estat, desde que van descobrir que podien capitalitzar la indignació ciutadana a favor seu. Un i altre cop hem caigut en el parany de manifestar-nos en contra dels assessins al costat d'altres assassins de les nostres llibertats. Recordo  la manifestació per l'assassinat de Miguel Angel Blanco a Barcelona... pesidida per Aznar, i ni aleshores ni ara em deixaré utilitzar. Ja se que és predicar en el desert però ens hem de negar a manifestar-nos al costat d'aquells que s'aprofiten del nostre dolor i la nostra indignació per lligar-nos mes i mes curt. Liberté et egalité, pas legalité contre fraternité.

Concepció Gaya

És un escàndol - i fa pensar molt - que les mesures proposades per alguns governants es limitin a reprimir, castigar i posar més barreres a la llibertat. Hem de pensar que els ha anat bé aquest trist i lamentable fet per a incrementar el seu poder?

I voldria afegir: Perquè no sortim tots al carrer per les nenes de Boko Haram?, o per la població de Síria? o per les dones de gran part del món àrab que no poden tenir cap tipus d'independència? Quines mesures proposa el nostre govern per tal de solucionar-ho?

Geoffrey Lourdou

Voldria ser tant optimista com tu pel que fa a la capacitat dels francesos, a se mobilitzar per defensar llurs llibertats individuals. Si han sortir per centenars de milers avui és per defensar la llibertat d'expressió, que representava Charlie Hebdo, però sobretot per rebutjar el terrorisme. Els francesos van viure tres dies de terror, durant els quals 2 comandos gihadistes van matar i atemorir la població  a diferents llocs de París i els seus afores, al cor de França. La gent sap que un altre atemptat extremistes és possible a qualsevol moment i el sentiment de vulnerabilitat de la població és total. En això cal afegir que fa anys que el Front National utilitza el sentiment d'inseguretat, ja existent, per créixer amb els redits que coneixem. En aquestes circumstancies, qualsevol mesura (encara que sigui completament ineficient per aquest tipus de perill) per reforçar la seguretat pública, al detriment de les llibertats individuals, podria ser plenament acceptada. Després d'un traumatisme d'aquesta dimensió, l'únic sector que podria tenir la luciditat de veure que les millores de seguretat no se poden pas fer a costa de les llibertats de circulacions de les persones, són els mitjans crítics. Per això el número de Charlie Hebdo que preparen els sobrevivents de la redacció per dimecres, nos donarà una indicació de voluntat de preservar les llibertats individuals en un context difícil.

Joan Guasch

Si, veient la primera fila i un cop saps qui són, t'adones que, en el fons en el fons, el que estaven fent és "festejar" la desaparició de, com bé dius, uns llibertaris que a ells també els eren incòmodes. Al cap d'avall, els llibertaris sempre han estat combatuts per aquells que han ostentat el poder. No ens enganyem, però. Aquesta colla de "líders" mundial tenen un poder relatiu. El poder real no són ells i ho sabem. Aquests "líders" només saben usar la força perquè el seu nivell moral i intel·lectual és de mediocre cap baix (un bon exemple d'això serien la majoria de governs espanyols envers Catalunya: mai diàleg, sempre canons o, ara, lleis). Però no oblidem que a mots d'aquests els hem posat naltros on són amb els nostres vots i, sí, un dels puntals en el qual s'aguanten és el baix nivell cultural de la massa ciutadana, però també la por infiltrada en tots els racons i les poques ànsies de molta gent de viure en un món lliure, just, equilibrat. Enguany som cridats unes quantes vegades a les urnes. Sembla que molta gent està molesta, dolguda o enrabiada amb els "líders" actuals. En acabat de cada elecció podrem estudiar on s'ha quedat tanta indignació. I potser, només potser, podrem entendre perquè ens organitza la societat qui ens l'organitza.

Rafa Jiménez

Certament, el periodisme ja és, des de fa molt, una professió de risc, a més, la hipocresia d'alguns governs encara fa més precària la professió.

Pep Agulló

El cinisme d’Occident

Aprofitant el terrible atemptat contra la llibertat d’expressió, sinistres personatges polítics d’Occident l’aprofitaran com excusa per retallar més els drets dels ciutadans. Emmudir la premsa més crítica amb el Sistema és una gihad silenciosa que fa temps ens ha declarat el neocapitalisme. Els estats, els governs, les multinacionals, volen fer de l’individu un pur consumidor sense pensament propi, acrític. Resulta significativa la confluència d’interesos entre els fanàtics religiosos i els líders que ahir es van manifestar d’aquells països on les llibertats també estan en el seu punt de mira. Que aquests subjectes no hagin sigut desplaçats de la capçalera de la manifestació és un fet indigne que també fa reflexionar. No hem de deixar que els Estats fiquin la mà patriòtica a la solidaritat amb els llibertaris de Charlie Hebdo i la resta de víctimes.

Jaume Singla

No cal preguntar-se que hi feien aquesta colla d'enemics de la llibertat a la manifestació: hi èren per a sortir a la foto i, alguns, per aprofitar per a mantenir contactes de negocis i/o de politiques anti populars amb els altres cafres com ells. Els violents, pel seu cantó, haurien de pensar que amb els crims han aconseguit que gent com aquesta apareguin davant la opinió publica com a partidaris de la llibertat d'expressió. De totes maneres una minoria de presidents i caps d'estat, no pot desvirtuar una manifestació massiva en favor de la convivència.

Ramon Perera

Em temia, i penso que no era l'únic, que el poder establert vulgués aprofitar la massacre de Charlie Hebdo per retallar llibertats i com diu l'editorial sembla que alguna cosa d'aquestes està en curs.

Tampoc entenc què hi feien dirigents d'alt nivell al capdavant de la manifestació, crec que hauria d'haver estat una manifestació purament civil, de la gent.

Josep Usó

Realment, la primera fila de la manifestació feia ganes de plorar. I, com molt bé diu l'editorial de Vicent, al mateix temps estaven reunits els ministres d el'interior, amb personatges tan foscs com el d'Espanya, que és qui gestiona les vergonyoses tanques de Ceuta i Melilla. No deixa de ser curiós que fóra justament ell qui plantejara la reinstauració de les fronteres dins la UE. En termes militars, quan has de fer la murada, ja has perdut la guerra. 
L'únic que se'ls ha d'exigir, a aquesta colla de vividors sense escrúpols, és que se'n vagen a casa. No només no son Charlie. Són ells o aquells als qui els fan de testaferros els qui s'enriqueixen amb la suor dels pobres de tot el món. Que en sóm cada vegada més. Vergonya, cavallers, vergonya.

Jordi Tudó

Tota la raó del món. Quina llibertat d’expressió defensen aquesta gent? La seva, avui una cosa, i demà una altra, i no se’ls hi canvia la cara de color. Demagogs en estat pur.

Pep Planas

Doncs de Rajoy i el seu partit, com també dels governs del PSOE, en concret hem de dir que els són qui han tancat mitjans de comunicació en català i euskera.

Respecte a la massiva manifestació, molt bé està que el poble es manifesti però, en aquestes situacions, i d'expressions fetes en calent, és el poder que en treu rèdit per laminar les llibertats. Fins hi tot esti ben segur que molts dels que hi hauran anat avui, demà encara aplaudiran les mesures restrictives.

És en la lluita diaria que cal bastir l'Europa dels pobles. Em sabries dir, Vicent, quants d'aquests centenars de milers de ciutadans estan informats de l'Europa que d'esquenes i ocultament els està venent en les negociacions secretes del TTIP?

 

Carles Balbastre

Aplaudeixo, posat dempeus, aquest editorial. La manifestació d'ahir contra els nostres enemics, encapçalada pels enemics nostres. Els que volen impedir la lliure difusió de la informació i cultura al davant de la manifestació en defensa de la llibertat d'expressió i pensament. Propaganda gratuita per tal que s'accepti l'augment del control i la repressió. Tant de bo el poble francés els hagués expulsat de la manifestació. De fet la manifestació també era contra ells, aquests "nostres" líders.

director@vilaweb.cat

Repugna, repugna molt, que aquesta gent faça ús precisament de l'assassinat d'uns llibertaris per a justificar allò que em fa l'efecte que serà la versió europea de la Patriot Act.