Opinió
-
El peculiar ascens de Ciutadans a Espanya
Vicent Partal
18.03.2015
-
Un avís des de Washington
Vicent Partal
17.03.2015
-
A treballar nit i dia
Vicent Partal
16.03.2015
-
La batalla internacional
Vicent Partal
13.03.2015
-
Un gest potent en favor del procés
Vicent Partal
12.03.2015
-
Diner criminal
Vicent Partal
11.03.2015
-
El país més excels (Ovidi 2)
Vicent Partal
10.03.2015
-
El país més miserable (Ovidi 1)
Vicent Partal
09.03.2015
-
Il·legalitzar els partits catalans
Vicent Partal
06.03.2015
-
Rita Barberà o la indecència política
Vicent Partal
05.03.2015
-
Apologia del coratge personal
Vicent Partal
04.03.2015
-
El Partit té por
Vicent Partal
03.03.2015
-
Piñol i les armes de cadascú
Vicent Partal
02.03.2015
Vicent Partal
27.11.2014
Millorar l’acord
La proposta d'acord que Artur Mas va fer despús-ahir entenc que té únicament dos punts inamovibles: que la candidatura pel sí siga clarament una candidatura pel sí i que guanye la majoria absoluta tota sola --amb independència de poder sumar després amb les altres que s'hi puguen presentar.
La peça clau, doncs, és la majoria absoluta. Mas va dir un parell de vegades que per a entrar en el club dels estats hi ha regles i que aquestes regles s'han de respectar. La primera i principal és que el mandat popular ha de ser evident i indiscutible. Insistisc: per als altres estats, per a l'Uruguai, Dinamarca o Corea, o siga aquells que hauran de reconèixer. I en aquest sentit la majoria absoluta és el mínim que ens podrien exigir. Això em sembla una obvietat.
Mas va exposar molts més temes a part d'aquest, alguns de força interessants. I va filar molt prim, és cert. Segurament havia de ser així si volia aconseguir l'efecte que cercava, l'impacte que ha aconseguit. Però dit això estic cert que tota la resta de la definició, del concepte, pot ser millorada, pot canviar.
El pla de Mas, més enllà de les dues condicions indispensables que ja he esmentat, de segur que es pot perfeccionar. I, siga com siga, és evident que s'ha de concretar i molt. Hem de saber, per exemple, qui fa les llistes o qui decideix com es forma el govern o quan es convoquen aquestes eleccions. En els canvis que s'hi puguen fer, doncs, i en la definició de les incerteses, com més gent hi participe millor.
Mas, supose que expressament i per això, no va voler tancar del tot la proposta per a no obligar ningú a un 'amb mi o contra mi' que l'hauria tornat estèril però que sobretot seria incongruent amb el projecte que ell presenta: no es pot invocar el carrer en va i deixar-lo reduit a pura declamació. Necessitem uns quants dies de paciència i calma, doncs i que tothom, pausadament, hi diga la seua. Divuit mesos d'història, trepidants i emocionants, ens esperen quan es done el tret d'eixida.
L'opinió dels subscriptors.
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Manel Bargalló
Sóc escèptic amb els partits. He militat 18 anys en un i sé el pa que es menja. Sempre he defensat que la independència l'aconseguirem gràcies els (partits) espanyols i malgrat els (partits) catalans. De la mateixa manera que l'endemà de l'anunci del President Mas que anul·lava la consulta no refredaria del 9N vaig implorar al govern espanyol que també prohibís el procés participatiu del 9N per tal que fos un èxit tal com va ser, ara demano el mateix. Si el govern espanyol amenaça en anul·lar les eleccions autonòmiques avançades, llavors tornarem a tenir la unitat necessària per aconseguir poder votar SI a la independència en unes eleccions amb cens i amb total legitimitat democràtica: en les properes eleccions municipals. També una altre possibilitat podria ser que les eleccions autonòmiques en clau plebiscitàries es fessin conjuntament amb les municipals. Les plebiscitàries amb una llista sense sigles de partits, tal com ha proposat el President Mas i les municipals, tots els partits hi participen separats. Així els qui volen votar per protestar per l'acció de govern o per ideologia o per afinitat partidista, ho podrà fer a la vegada que pot votar SI o No a la independència de Catalunya..
Ramon Perera
A la meva manera de veure, el que és l'aspecte més important de la proposta d'Artur Mas no l'he vist reflexat a les tertulies ni a la premsa: va posar els partits davant del poble amb un programa raonable i els va dir que havien de satisfer les demandes de la gent. No era ell ni ningú altre el que els ho demanava, sinó el poble mateix i és davant del poble que hauran de passar comptes.
Estic d'acord amb l'editorial en el sentit que la proposta és millorable respectant les dues condicions indispensables esmentades. Aquesta és la tasca dels partits. Vull creure que estaran a l'alçada.
Erika Casajoana
Ahir, mentre escoltava el full de ruta del President, vivia un somni. Per fi, ens posaven la independència a l'abast dels nostres vots. I ho feia un líder que ens ha demostrat que hi podem confiar, que hi posa el coll.
Francament, no s'entén el mal humor d'alguna gent d'ERC. Mas ha adquirit aura de guanyador, i què? Ell s'ha arriscat, ha gaudit de moltes complicitats i d'un punt de sort, no l'hi doneu més voltes.
Es clar que falta molt per definir. Doncs que s'arremanguin i es posin a treballar tant i tan bé com ho van fer per la pregunta del #9N. Els que encara estiguin per la labor.
Josep Hilari Planelles
Ahir vam seguir en el PC, a casa, amb molta atenció, el discurs de Mas al 3-24. Hora i quart d'un discurs i un posicionament diria jo memorable.
Nosaltres, en la regió del sud, hem tingut poetes, assagistes i filòsofs que molts voldrien haver tingut (Estellés, Fuster, Mira....) però no se si hem tingut --i no se si en tenim-- polítics a l’alçada d’aquests homenots.
Encara que siga per un instant, podríem mirar al nord i mirar-nos a nosaltres. Mas va aplegar fins i tot a proposar-se ell el darrer de la llista i no va demanar cap quota per al seu partit. Va dir que temps excepcionals requereixen accions i actituds excepcionals. Nosaltres els valencians també estem en un temps que pot ser excepcional i, per tant, caldrien actituds excepcionals.
Hi havia en el discurs elements que mereixen especial reflexió entre els valencians: cal fer, en moments com el que vivim, propostes que estiguem més enllà del control dels partits i de les quotes, que estiguen fora del control i els interessos d'altres que no siguem la gent del poble. Hauríem de rellegir el discurs –haurien els nostres polítics de rellegir el discurs--i adaptar-lo a la realitat valenciana.
Escoltant el discurs va quedar palès una altra cosa que ja sabíem però que cal recordar: la clau de l’èxit és la societat civil organitzada. Per això, els del sud hem de tenir especial cura d'Escola Valenciana, d'ACPV, de Castelló per la Llengua, de les petites associacions i col·lectius escampats per tot el país, com ara el col·lectiu per la llengua i la cultura de la UJI i molts altres, de les associacions de veïns....caldrà teixir-ho. Les altres passes en el camí d’aconseguir un país millor vindran desprès.
I sobre tot, especialment al País Valencià, cal acaronar i protegir la llengua. Com diu el nostre J.F. Mira: Una llengua és molt més que un vehicle, és la matèria i emblema en que es reconeix una societat. Si ens prenen l’idioma ens ho prendran tot. Si la nostra llengua segueix essent el nostre idioma tenim la possibilitat i esperança que tot està encara al nostre abast.
Secundí Mollà
La proposta del president Mas m'ha semblat del tot virtuosa.Dibuxa amb claretat un full de ruta. Recull, al menys aquesta és la intenció, una part important, mediàtica i representativa dels valors de la societat catalana. Té la generositat de ratificar el seu compromís de no tornar-se a presentar i no partir de la premisa d'haver d'encapçalar una llista. Fa inviable que l'Estat la puga situar fora de la legalitat sense quedar en evidència davant de la comunitat internacional. I per últim, sumades totes aquestes condicions, gairebé impossibilita que ERC doni una resposta negativa a la proposta. Mas va dir que pot ser el primer o pot ser l'últim. I si totes les etapes van cremant-se com fins ara, potser el 129é president siga l'últim de la dependència i el primer de la independència. Amén.
Joan Josep Aguilera
El primer que vaig pensar és el que dius, qui mana en la confecció de les llistes?
Evidentment ens falta informació, potser encara s'ha de consensuar.
Crec que s'hi haurien d'apuntar tots els sobiranistes, encara que no els acabi d'agradar
Josep Blesa
Em va encisar sentir el M.H. President Mas, ahir.
Sé que ho aconseguirem: tant la llibertat del principat com la peça que peralta l’embranzida: el País Valencià mirant desacomplexadament el Principat per retrobar-nos a nosaltres mateixos.
La Coalició Compromís (pel País Valencià) farà mans i mànegues per a reconstruir la base sobre la què arrencarem el procés que l’engega. Ambdós formen part del mateix moviment escaquístic. Encara que molts –blavers i/o gonelles- els vegen de dos causes diferents. Doncs NO!.
Deies, Vicent, que el President Mas ha posat l’èmfasi sobre la gent. Però la gent som tot, i més en un país colonitzat, on les persones hem de fer tots els papers de l’auca. Els partits, com les colles castelleres, de falles, o de foners, també són un fet artificial i cultural pastat amb la gent. Per això hem de creure que se’n sortirem en ambdós moviments sincronitzats. No és casual que la premsa valenciana amague tant com pot el discurs i els moviments del principat, per la paura de que s’hi facen encomanadissos, ací baix, i a les Illes. Crec que, al seu si, els tenim acoquinats. Em reitere en la part final del comentari del símil futbolístic Principat-València CF, a l’editorial 'L’oportunitat'.
Josep Usó
Continue pensant que hi ha un pla perfectament traçat i que es pot seguir de manera que el resultat final siga la independència. Fins ara, cada passa que s'ha fet, i ja en van unes quantes en els darrers quatre o cinc anys, ha resultat un èxit. Ara ja hi ha una altra cosa certa. Més enllà del fet que al final serà la gent qui decidirà el que de veritat vol, ja hi ha un plaç. Suposant que les eleccions es celebren al març del 2015, per suposar (crec que seran abans) la independència seria un fet divuit mesos després. En setembre del 2016. És el mateix que quan es va plantejar la consulta per al 9N però ja peer al resultat final. Per a ser un més del club dels països independents. Poca broma. És clar que tots estem impacients, però això sembla que és com la bona cuina. Necessita un temps. Anem bé, pense.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015