Opinió

 

<8/169>

Vicent Partal

05.09.2014

Així mana el PP. Així ens volen a la seua Espanya

Primera escena. Col·legi Ciutat de Cremona d'Alaquàs, a l'Horta de València. Ensenyament en català. Els pares i els mestres estan esbalaïts perquè la Conselleria d'Educació ha suprimit l'única aula de tres anys del centre, malgrat la demanda que hi havia. Després de mirar de negociar tant com saben durant mesos, decideixen que tant hi fa què diga el govern valencià: duran els xiquets a classe, encara que no siga una classe oficial, i un grup de mestres voluntaris se'n farà càrrec, amb el suport i la complicitat del centre escolar. Seguint l'exemple de Mallorca, pares i mestres units en defensa de l'escola pública i en català i determinats a no aguantar-ne ni una més.


La reacció? El govern valencià envia la policia a l'escola. Tal com ho llegiu. Diuen que tots recordem el primer dia que vam anar a escola, no? Doncs a Alaquàs hi haurà una generació de xiquets que recordaran que quan van provar d'anar a l'escola per primera vegada es van trobar uns automòbils blaus amb una gran bandera espanyola i uns senyors que els deien que no hi podien entrar. Poca broma: fins i tot van amenaçar els pares de retirar-los la custòdia dels fills!


Segons la conselleria, la raó per la qual l'escola, que fa classes en català, no pot tenir una aula de tres anys és perquè no poden contractar un professor. Que ja hi era.


Segona escena. Escola Pare Català de la ciutat de València. Ensenyament en català i en espanyol, per línies. L'escola, vist que ningú no s'apunta a la línia en espanyol, demana a la conselleria que s'elimine la classe de quatre anys en aquella llengua. 


El govern valencià reacciona amb fúria i engega una campanya per a apuntar gent, com siga, a la línia en espanyol. Resultat? Abans de les vacances s'hi apunten tres xiquets. Amb molts més d'apuntats, la conselleria decideix de tancar la classe del Cremona --que es fa en català. Però i la classe del Pare Català? Evidentment, no es tanca.


Avui és el tercer dia del curs al Pare Català. Ahir i despús-ahir a la classe en espanyol hi va acudir només un dels tres xiquets apuntats. Un xiquet que ha tingut, durant aquests dos dies, una mestra per a ell tot sol. Ni a Finlàndia no aconsegueixen una ràtio com aquesta.


Així mana el PP. I aquesta és la cara real, contra nosaltres, de l'Espanya que alguns pretenen fer-nos creure que un dia serà diferent.




L'opinió dels subscriptors.
 (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)




Maria Ibanyez


L'actuació de la policia al col·legi Cremona és increïble. Des del punt de vista pedagògic, sobretot. Com es pot enviar la policia a tancar una classe? Algú ha pensat en l'impacte emocional que aquest fet tindrà sobre el xiquets de l'escola? I com és possible, i tolerable, que s'amenace a uns pares que estan lluitant per l'educació dels seus fills amb retirar-los la custòdia legal precisament perquè estan lluitant per la custòdia dels seus fills? El PP ens està posant a tots en el límit d'una autèntica dictadura. De moment ens queden les eleccions però a la vista està que també això està en perill.




Josep Usó


Els fets d'Alaquas, a l'escola Cremona o al Pare Català de València, evidencien fins a quin punt el PP valencià ha perdut ja qualsevol vergonya en mostrar-se tal i com és. Un partit amb afany totalitari. Tal com sona. I espantat, també. Perquè dia rere dia, les enquestes els empitjoren els resultats revistos. Si per ells fóra, mai farien cap mena d'eleccions. tal i com va fer Hitler. Si una vegada en van guanyar unes, ja n'hi ha prou. El problema és que no poden evitar anar a unes eleccions, abans o després. per això també volen fer trampa ací. Que es trie directament com alcalde el candidat més votat, per exemple.
En el cas de la llengua, però, la fúria del PP al País Valencià és enorme. Els molesta molt. Perquè saben que ací, la seua pèrdua serà molt i molt grossa. I també saben que no s'ho poden permetre. Per això han tingut la desvergonya d'enviar a una escola de pàrvuls de tres anys, unes quantes unitats de la policia nacional (que s'han vist obligats a fer un paperàs que a les fotos ja es veu que els avergonyia) i fins i tot, dues unitats d'antiavalots. Us imagineu la perillositat de huit xiquets de tres anys davant de dos indefensos inspectors d'educació? Us imagineu el que hauran pensat a casa d'aquests inspectors quan hagen tornat després d'anar a posar-se en perill a una escola pública i formada per barracots? I enfrontar-se a xiquets de tres anys? Més perillosos que el Shin Chan, segur que eren.


El més engrescador, però, és que els pares dels xiquets del Cremona, com els de l'Herrero de Castelló, els del Pare Català de València i tants i tants altres, ja no callen. Alcen la veu i es planten al seu davant. I els deixen en evidència davant de tothom com el que son en realitat. Un espantall.



Antoni Dalmases


Estic esperant -inútilment?- que TV3 en digui alguna cosa, de tot això; que en faci un reportatge i entrevistes, que els diaris de paper ho destaquin a primera plana, que ho comentin els tertulians moderats del matí… Els diaris d'aquí, vull dir, és clar, perquè deuen ser diferents dels espanyols, oi? O no…

Qui vol viure en una desgràcia d'estat com aquest, governat per aquest personal?




Josep Blesa


Deia En Martí Domínguez i Barberà, sent director del diari LasProvincias (ocupades i annexionades), en una editorial en què es queixava de la desídia estatal arran la riuada de 1957:“Quan les persones no poden parlar, en parlen les pedres” i des de Madrid l’obligaren a dimitir a l’endemà mateix, malgrat haver fet la guerra junt al general Franco. A l’alba dels noranta del segle passat, un servidor de vosté i de la pàtria, escrigué aquest poema que era una crida esperançada a tot el país, Catalunya.


ÉS VALÈNCIA !


     Ciutat gran i alhora tan petita


     tan innocent i tan astuta


     que se somnia i es calcula


     que s’estima i es deslliga


     Ciutat atribolada i doblement lleial


     quatre barres la fan rica i universal


     una groga i dues vermelles, local


     foradant-li mans i moral


     Ciutat ambigua i senzilla


     tan complicada com el cel


     tan excel×lida com la mar


     tan captiva com una rel


     tan lliure com un estel


    


     Ciutat oberta i tan tancada


     ciutat capficada i tan vana


     tan catalana, massa acastellanada


     on la lletjor pot ser bella


     i la sobirania somriu de gana


     Ciutat conscient i frívola


     de la posta al trenc d’alba


     tres torres la projecten ombrívola


     un gratacel al segle XXI ens enlairava


     Ciutat sempre reinventada


     Ciutat animal i humana


     bell rellotge de llibertat


     i bell hort enteixinat


     Ciutat assenyada, però menyspreada


     Intel×ligència de maons i pedra


     còpula-cúpula de valencians de brega


     forn de brases i forc de mesura


     de la llibertat de Catalunya.


 


 

Mail Obert