Opinió
-
El peculiar ascens de Ciutadans a Espanya
Vicent Partal
18.03.2015
-
Un avís des de Washington
Vicent Partal
17.03.2015
-
A treballar nit i dia
Vicent Partal
16.03.2015
-
La batalla internacional
Vicent Partal
13.03.2015
-
Un gest potent en favor del procés
Vicent Partal
12.03.2015
-
Diner criminal
Vicent Partal
11.03.2015
-
El país més excels (Ovidi 2)
Vicent Partal
10.03.2015
-
El país més miserable (Ovidi 1)
Vicent Partal
09.03.2015
-
Il·legalitzar els partits catalans
Vicent Partal
06.03.2015
-
Rita Barberà o la indecència política
Vicent Partal
05.03.2015
-
Apologia del coratge personal
Vicent Partal
04.03.2015
-
El Partit té por
Vicent Partal
03.03.2015
-
Piñol i les armes de cadascú
Vicent Partal
02.03.2015
Vicent Partal
03.04.2014
El referèndum es guanya l’Onze de Setembre
Aquest cap de setmana sembla que s'aclariran la majoria de dubtes sobre la convocatòria de l'Onze de Setembre. Fonts de l'ANC van confirmar a VilaWeb que proposarien una gran acció a Barcelona, i que una part consistiria a omplir la Diagonal de punta a punta amb un milió i mig de ciutadans. Hi diran l'última paraula els afiliats de l'ANC i, supose, els partits i la resta d'entitats, especialment l'AMI, amb què caldrà negociar perquè la convocatòria siga un èxit.
(PD: ací teniu l'article de dissabte explicant la proposta de mobilització, la V de la victòria entre Diagonal i Gran Via)
Però, s'acaben com s'acaben les negociacions, crec que tots hem de ser conscients del valor i la importància d'allò que passarà aquell dia. Per tres raons.
La primera és que aquell dia canviarà el ritme del país. Ara ens toca esperar calmats i aguantar les estrebades. Cal treballar a bon ritme però sense necessitat de ser estridents. No tenim pressa. Ara ja no. Si de cas, en tenen ells, el govern espanyol i els nacionalistes del país veí, però nosaltres ja no. En canvi, l'11 de setembre, de fet, inaugurarà la campanya del referèndum. A partir d'aquell dia ens ho juguem tot pel doble sí. Caldrà esmerçar molts esforços a guanyar i a guanyar amb la màxima contundència. I no sé imaginar-me cap manera millor de començar l'esprint final que aquesta: una altra manifestació per a la història.
Especialment, i aquesta és la segona raó, perquè passarà com fa dos anys: omplirem Barcelona i ens sentirem tan poderosos de veure'ns tants i tan units que això ens aportarà una energia molt especial. Només cal que recordeu com tornàveu a casa l'11 de setembre de 2012 per a saber què sentireu quan hi torneu ara, amb un objectiu final a dos mesos vista. Si a la Via Catalana vam fer eixir dos milions de persones al carrer, imagineu-vos quin envit no tenim ara i poseu-lo en perspectiva. El cens electoral català és de cinc milions i mig de ciutadans; de manera que potser arribarem a ajuntar prou gent per a guanyar el referèndum.
La força que ens donarà, la força que ens encomanarem els uns als altres l'11 de setembre ens farà guanyar el referèndum del 9 de novembre. N'estic segur.
I tercera raó, que no és gens banal: el món ens mirarà amb lupa. Tots els mitjans i tots els governs. Per això crec que cal una acció visualment espectacular que no permeta cap dubte. Penseu que faltarà tan sols una setmana per a la votació d'Escòcia i que el debat, per tant, ja haurà atès el punt culminant. Hem d'impressionar, i impressionar només s'aconsegueix impressionant.
Els detalls finals ja ens els diran. Em sembla que l'ANC s'ha guanyat que li fem confiança i jo personalment la hi pose. Si l'acció acaba essent o no a la Diagonal --que a mi em sembla una opció excel·lent-- i quines accions s'hi afegiran pense que són decisions sobre les quals tots podem opinar, però que ja acabaran decidint els qui ho hagen de fer. Ben entès, però, que aquell dia cal la unitat més gran que puguem oferir i que hem de mostrar al món i a la nostra societat la millor cara d'aquest país. És l'objectiu i estic convençut que ho farem.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015