Opinió
-
El peculiar ascens de Ciutadans a Espanya
Vicent Partal
18.03.2015
-
Un avís des de Washington
Vicent Partal
17.03.2015
-
A treballar nit i dia
Vicent Partal
16.03.2015
-
La batalla internacional
Vicent Partal
13.03.2015
-
Un gest potent en favor del procés
Vicent Partal
12.03.2015
-
Diner criminal
Vicent Partal
11.03.2015
-
El país més excels (Ovidi 2)
Vicent Partal
10.03.2015
-
El país més miserable (Ovidi 1)
Vicent Partal
09.03.2015
-
Il·legalitzar els partits catalans
Vicent Partal
06.03.2015
-
Rita Barberà o la indecència política
Vicent Partal
05.03.2015
-
Apologia del coratge personal
Vicent Partal
04.03.2015
-
El Partit té por
Vicent Partal
03.03.2015
-
Piñol i les armes de cadascú
Vicent Partal
02.03.2015
Vicent Partal
15.07.2013
I si cau Rajoy, això com ens afecta?
La caiguda de Mariano Rajoy, per destitució o per dimissió, ara ja no és cap entelèquia. Pot passar. No ha de passar necessàriament, però, vist tot això que hem sabut aquest cap de setmana, la possibilitat d'un canvi d'estadant a la Moncloa pren força i esdevé possible. La pregunta, doncs, és: i això com ens afecta?
Ens afectarà, de segur. D'una manera diferent al Principat que al País Valencià. I a les Illes Balears un poc menys que al País Valencià, però en la mateixa línia. Siga com siga, en tots els territoris podria tenir un impacte notable i important.
Al País Valencià és on més coses hi ha en joc, perquè aquesta guerra civil posa el PP al caire de l'abisme. És el territori més corrupte, on el parlament té més encausats del PP que ho veuen com una amenaça i amb el president més dependent de Rajoy. Fabra es troba completament acorralat i sembla que superat per la corrupció i pels corruptes confessos del seu partit que li planten cara. No té un entorn digne d'aquest nom i s'aguanta bàsicament perquè des de Madrid diuen que ha de manar ell. Amb la ràbia evident i la tírria de moltíssims peixos grossos del PP valencià. Fabra té en Rajoy el principal valedor i d'enemics en té un munt. Si Rajoy cau Fabra trontollarà segurament de manera definitiva perquè no és prou fort per a imposar-se tot sol. I alhora trontollarà el PP valencià sencer. Eleccions avançades?
Quant al Principat i al procés d'independència, he de fer dues prèvies: com més febles siguen ells millor i al capdavall poc ens importen els seus embolics. Això dit, les eixides post-Rajoy poden anar en direccions contradictòries, però en qualsevol cas trencaran la dinàmica estancada que tenim avui.
Ningú no sap ni pot saber quan esclate aquesta bomba quin paisatge quedarà: tant pot ser que els del PP intenten una eixida més d'extrema dreta com que precisament sorprenguen amb una eixida més liberal, que incloga per exemple una aproximació més civilitzada al procés català. Liberal? Sí, perquè l'operació d'assetjament a Rajoy l'organitzen precisament els sectors encara més a la dreta i més espanyolistes. I si la direcció del PP els vol combatre només li queda el recurs de moure's en el sentit contrari. Fins al punt d'afavorir un pacte sobre el referèndum? Depèn. Dels ja famosos tres volcans sobre els quals seu Rajoy, el català és, malgrat tot, el que li permet més marge de maniobra si vol sorprendre els qui el qüestionen.
I si no guanya Rajoy i els seus i qui pren el poder és directament l'extrema dreta? Doncs aleshores podem esperar un enfrontament duríssim que podria obrir el camí a una declaració unilateral. Perquè el sector Aznar - Aguirre - El Mundo pot arribar a ser molt poc prudent respecte de Catalunya i pot botar el foc definitiu.
Fins ara, la posició del govern espanyol era clara: esperar, esperar i esperar. No dir res del referèndum, limitar-se a no obrir cap porta i esperar que el sobiranisme, bo i solet, entràs en crisi. Sense Rajoy? Ja ho veurem. Això cada dia és més interessant.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015