El llibre de Bay i Dunnigan

A la dècada dels setanta dos dels principals analistes bèl·lics del govern dels Estats Units, James Dunnigan i Austin Bay, varen publicar un llibre sorprenent, que explicava i catalogava els possibles tipus de conflicte que hi hauria al món. Segons els autors, el llibre es basava en jocs de guerra fets per l'exèrcit americà. Els jocs de guerra són exercicis de simulació a partir de situacions polítiques reals, pensats per a anticipar reaccions i estratègies reals, en cas de conflicte.
Una de les guerres possibles oposava Catalunya i Espanya. I l'anàlisi, molt detallada, que feia de la possibilitat del conflicte, destacava que l'actitud dels valencians era un dels factors clau per a resoldre el conflicte en favor dels uns o dels altres.
'Ells' varen aprendre la lliçó i han fet, fan i faran mans i mànigues per separar el País Valencià de la resta. A l'estatut valencià no es diu enlloc que el valencià siga una llengua. De fet, es va evitar que parlara de 'llengua valenciana' argumentant precisament la unitat del català. Però (ai!) tampoc no s'hi diu que siga part del català.
Ara, quan Moratinos ajuda el separatisme i proposa de portar el 'valencià' i el 'català' separadament a Europa, fins i tot hi ha qui ho troba raonable i normal, en vist de com han anat les coses. Moratinos diu que l'estatut consagra el 'valencià' com a llengua diferent i punt. Tant li fa què pensen els del seu propi partit a València, que ahir s'estiraven els cabells. Tant li fa allò que diuen sentències dels tribunals espanyols que reconeixen a instància de les universitats valencianes la unitat de la llengua. Tant li fa el sentiment dels catalanoparlants. Amb els anys allò que era, en el moment de redactar l'estatut, un subterfugi en pro de la unitat de la llengua, ha esdevingut la pedra angular del separatisme. Tenim allò que ens hem guanyat tots plegats amb tanta por i tant de respecte: quan el PSPV manava no va fer res per arreglar-ho; quan CiU tenia collats el PSOE, de primer, i el PP, després, no va fer res per arreglar-ho; i ara hi haurà una estripada general de samarretes, però ningú ni a València ni a Barcelona no es plantarà. La paradoxa és que només un sector d'un partit (el PP) considera que parlem llengües diferents (per bé que ells sols parlen castellà). Però aquest sector d'aquest partit s'imposarà a l'opinió de tots els altres. Així ha estat fins ara i no veig, de cap manera, que aquesta situació haja de canviar. Els polítics ens haurien de servir per arreglar problemes, però en aquest cas solament saben crear-ne.
I Moratinos? Segurament que deu haver pensat: deixem que la balança s'incline més per la banda que els és contrària. És obvi que nosaltres no hem après la lliçó. Però 'ells' sí.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet