Opinió
-
La lliçó que els eslovens ens van donar fa vint anys
Vicent Partal
28.06.2011
-
I el país?
Vicent Partal
27.06.2011
-
Un dia (i una nit) de tots
Vicent Partal
23.06.2011
-
Camps organitza una barricada a les Corts
Vicent Partal
22.06.2011
-
Els nacionalistes del PP
Vicent Partal
21.06.2011
-
Respostes
Vicent Partal
20.06.2011
-
Sobre l'Arcadi Oliveres i Twitter
Vicent Partal
17.06.2011
-
Dues cartes
Vicent Partal
16.06.2011
-
Un fil molt fi
Vicent Partal
15.06.2011
-
Un estat en decadència
Vicent Partal
14.06.2011
-
El PP, ací i ací
Vicent Partal
10.06.2011
-
Sobre Plataforma
Vicent Partal
09.06.2011
-
Ells no s'equivoquen mai
Vicent Partal
08.06.2011
Vicent Partal
05.07.2012
Alsius no i Sirera sí?
Ahir al Parlament CiU i PP van unir els seus vots per a renovar els càrrecs del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Hi havia tres candidats per a dos llocs: Roger Loppacher, Salvador Alsius i Daniel Sirera. En qualsevol país normal, un home com Salvador Alsius no hauria generat cap discussió car reuneix el perfil professional i el respecte generalitzat que mereixen les persones que han de regir organismes tan sensibles com el CAC. I tanmateix va ser ell, just ell, qui, gràcies a un pacte dels dos partits, va quedar fora.
Amb aquesta decisió ja no queda cap membre del CAC que siga periodista, un fet que em sembla com a mínim xocant. Jo no crec, com alguns, que per a ser membre del CAC siga necessari ser periodista. Conec membres que ho són ara que no són periodistes i que aporten una mirada molt interessant a la institució. Però tampoc crec que siga raonable que al CAC no hi haja ni un sol periodista, i això és el que passa per primera vegada des d'ahir.
Pel que es veu, però, els pactes són els pactes. I el PP havia de tenir la seua quota com fos i posant qui fos. De fet, el CAC havia de tenir originàriament cinc membres i va passar a tenir-ne sis per a poder encabir-hi una persona del perfil de Sirera. L'oposició ha estat hàbil proposant un nom com el d'Alsius, i Alsius ha estat molt generós prestant-se a una maniobra que mesurava, en definitiva, el grau d'independència de la institució. Ara ja sabem que és ben escàs.
I és una llàstima això. I un molt mal símptoma, per cert: si aquest és el país que ens espera quan serem independents...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015