Opinió
-
La lliçó que els eslovens ens van donar fa vint anys
Vicent Partal
28.06.2011
-
I el país?
Vicent Partal
27.06.2011
-
Un dia (i una nit) de tots
Vicent Partal
23.06.2011
-
Camps organitza una barricada a les Corts
Vicent Partal
22.06.2011
-
Els nacionalistes del PP
Vicent Partal
21.06.2011
-
Respostes
Vicent Partal
20.06.2011
-
Sobre l'Arcadi Oliveres i Twitter
Vicent Partal
17.06.2011
-
Dues cartes
Vicent Partal
16.06.2011
-
Un fil molt fi
Vicent Partal
15.06.2011
-
Un estat en decadència
Vicent Partal
14.06.2011
-
El PP, ací i ací
Vicent Partal
10.06.2011
-
Sobre Plataforma
Vicent Partal
09.06.2011
-
Ells no s'equivoquen mai
Vicent Partal
08.06.2011
Vicent Partal
06.10.2011
Ben pocs poden canviar la vida de tants
La mort de Steve Jobs és una mala notícia. Esperada, però una mala notícia. Sobretot perquè és difícil d'imaginar què podria inventar encara Steve Jobs aquests vint anys vinents, quines idees hauria tingut, quines revolucions hauria engegat.
Poquíssims han tingut la capacitat de canviar la vida de tanta gent com ell. Moltes activitats de la nostra vida diària serien diferents, si ell no haguera viscut. No dic millors ni pitjors, dic diferents. Jobs ha canviat de soca-rel unes quantes indústries, totes amb un impacte enorme en la vida diària de la gent: la informàtica, la música, el cinema, la telefonia, la televisió, els diaris, la creació musical o la il·lustració gràfica...
En aquest sentit els qui, seguidors entusiastes i acrítics, volen convertir la seva feina en una mena de religió obliden l'enorme capacitat de treball del fundador d'Apple, la seua imaginació inacabable, el seu perfeccionisme, obsedit per la bellesa i per la qualitat, la seua impaciència per a posar a mans de la gent coses belles, que funcionen bé, que siguen útils.
Steve Jobs ha fet fàcil i millor la vida de molta gent, a tot arreu del món. I ha posat al servei de la creativitat, de la comunicació, unes eines que mai no havíem pogut somniar abans que ell. I, per si amb això no n'hi hagués prou, ha fet una cosa millor: aconsellar-nos que no defallim mai, que intentem sempre fer millor la nostra feina, que sapiguem viure la nostra pròpia vida 'escoltant el nostre cor' i que pensem d'una manera diferent, per nosaltres mateixos.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015