Opinió

 

<78/169>

Vicent Partal

02.08.2012

El joc dur dels alemanys

'Alemanya sap que un dia haurà de cedir. Però no vol que siga avui. Ni probablement demà. Sap que un dia haurà de permetre que el Banc Central Europeu isca amb tota l'artilleria a salvar l'euro, però no s'hi avindrà fins  que no siga cosa d'hores el perill d'explosió d'Europa. Ens tenen atrapats a tots.' Un amic ben connectat a Brussel·les m'ho explicava ahir així, i és una bona explicació. La setmana passada, en el discurs ja famós de Londres, el president del BCE va donar entenent que, per fi, aquesta setmana faria el cop sobre la taula. Hauria de ser avui. Però només serà avui, si Alemanya vol.


Els alemanys juguen molt fort. A parer meu, massa fort. Som un país, parle d'Europa, on encendre la flama antigermànica és molt senzill, més que no sembla. I ells haurien de ser els primers de saber-ho i els primers de mirar d'evitar-ho. Però l'ortodòxia i el negoci pesen massa a Berlín, o a Frankfurt, i el president del Bundesbank, Jens Weidmann, va afanyar-se ahir a rebaixar les expectatives sobre la reunió d'avui, i va afegir, com qui no vol la cosa, que el banc central alemany 'no era igual' que els altres. Va aclarir que volia dir que era el més poderós, però la frase va sonar molt malament. Massa.


Si avui el BCE no fa res, si no anuncia res important, aleshores el rescat espanyol pot ser una realitat molt pròxima, fins i tot aquest mes d'agost mateix. I un rescat de l'estat espanyol enviaria un senyal molt negatiu al món: que Alemanya deixa caure, inflexiblement, una de les principals economies de la zona euro.


No cal ser gaire llest per a endevinar que els mercats de seguida es demanaran si no ha arribat l'hora d'atacar del tot Itàlia o fins i tot si no ha arribat l'hora d'atacar també França. I potser sí que aleshores Alemanya haurà de reaccionar, perquè potser serem a unes poques hores de fer miquetes allò que ha costat tantes dècades de bastir: l'espai econòmic i polític europeu. No aquest país o aquell...

Mail Obert