El règim

Ahir el congrés espanyol va retre homenatge a Fraga, però un bon grup de diputats varen abandonar l'hemicicle per no haver de participar en la vergonya promoguda pels partits del règim. No fa pas tant aquest gest hauria estat considerat insòlit i incomprensible.

I diumenge Der Spiegel va ensenyar una part de la rebotiga del colp del 23-F amb Juan Carlos ben retratat, i novament un bon grup de partits varen començar a exigir una cosa fins ara tabú: que s'investigàs el monarca. Els mites de la corona sembla que es van ensorrant ràpidament, i tots de colp. La reacció del successor de Franco, la seua irritació, és ben significativa --i que vaja preparant-se, que els papers de l'ambaixada americana també es desclassificaran...

És cert que són dos fets solament. I també ho és que tenen a veure amb qüestions que hauríem d'haver resolt fa dècades. Però resulta que en tots dos fets la línia passa més o menys pel mateix punt. Hi ha, d'una banda, Iniciativa, Esquerra i Compromís, amb l'esquerra basca i gallega i amb el PNB. I d'una altra el PP, el PSOE i UPyD (i CiU encara amb un peu en l'una banda i amb l'altre en l'altra).

Així, doncs, si bé el debat sobre el franquisme arriba massa tard, potser ens servirà per fer ben gràfica la divisòria entre els incondicionals del règim que sembla que comença a esgotar-se i els qui no ho són. Una divisió que, curiosament o no, coincideix també amb la de les nacions que hi ha en aquest estat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Hi ha, d'una banda, Iniciativa, Esquerra i Compromís, amb l'esquerra basca i gallega i amb el PNB. I d'una altra el PP, el PSOE i UPyD (i CiU encara amb un peu en l'una banda i amb l'altre en l'altra).