Opinió
-
Camps hauria de dimitir
Vicent Partal
15.07.2011
-
Trons i llamps
Vicent Partal
15.07.2011
-
Acorralen el Principat
Vicent Partal
14.07.2011
-
Els diners i la nació
Vicent Partal
13.07.2011
-
El futur de la premsa en l'era post diaris de paper
Vicent Partal
12.07.2011
-
Un preu car
Vicent Partal
11.07.2011
-
Garzón i la tortura
Vicent Partal
07.07.2011
-
Lliçó de diplomàcia
Vicent Partal
06.07.2011
-
Com en una guerra
Vicent Partal
05.07.2011
-
La SGAE i el PSOE
Vicent Partal
04.07.2011
-
L'hora de Trias
Vicent Partal
01.07.2011
-
A Grècia hi ha en joc més que no el futur d'un país
Vicent Partal
30.06.2011
-
Letizia Ortiz i els alcohòlics
Vicent Partal
29.06.2011
Vicent Partal
20.07.2011
L'adéu d'un sucursalista penós
Les darreres vint-i-quatre hores de Camps com a president de la Generalitat han estat un manual perfecte sobre ell mateix. Camps ens ha ensenyat totes les seues misèries polítiques i intel·lectuals. I les humanes també. Ens ha ofert un espectacle demencial que els valencians hem viscut amb vergonya aliena però també amb un cert alleujament perquè s'ha acabat una de les èpoques més fosques de la història del País Valencià.
Camps és un personatge realment estrany. Sempre s'ha dit que la seua psicologia era de les més complexes imaginables i el seu comportament d'avui n'ha estat un repertori complet. Ara insinuant que acceptava ser culpable, ara retirant-se i traient pit per una innocència que ningú no creu. Ara convocant una roda de premsa i després impedint que les televisions emeteren en directe la declaració més important del seu mandat.
I quina declaració tan delirant i melodramàtica! Escoltar-lo era escoltar una persona que ha perdut el sentit de la realitat. Ha usat tots els tòpics, però en un discurs com el de dimissió això només ensenya, i despulla, totes les contradiccions d'un projecte que queda molt tocat.
Perquè el seu ha estat sobretot el discurs d'un sucursalista menor, prescindible, que per una banda diu que ha fet del País Valencià el millor lloc del món i que està orgullós de representar el nostre poble, però per una altra dimiteix no per cap altra cosa que perquè un seu senyoret mane a Madrid. Amb la qual cosa ha demostrat de forma insuperable que el país del qual ha estat president per a ell, per als seus, simplement no val res.
Ja ho sabíem. Però està bé que quede així de clar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015