Opinió

 

<77/169>

Vicent Partal

26.10.2012

Els límits i les formes

Raül Romeva va ser entrevistat l'altre dia per una cadena de ràdio que es diu Onda Cero. Va aguantar un lamentable espectacle que anava molt més enllà del dret periodístic de ser incisiu. Allò sobrepassava els límits de l'educació fins i tot, encara que no podem passar per alt que l'actitud d'aquells periodistes era molt representativa, el reflex d'una Espanya desconcertada que encara es creu superior.


Jo no ho sé, si hauria aguantat tant com va aguantar Romeva. Però, en la seua actitud, reconec el bo i millor de tot això que l'ha convertit en un dels referents polítics més apreciats del país, més enllà de les adscripcions partidistes. Romeva en cap moment de l'entrevista no posa al davant la seua condició de diputat o de polític per treure'n un profit. Però, en canvi, quan els entrevistadors travessen la línia vermella, aleshores sí que fa lluir el que en definitiva el justifica a ell i qualsevol càrrec electe: els votants. És quan Romeva diu 'jo tinc el meu mandat, i responc a les inquietuds de la gent que m'ha elegit'.


Exactament. Ell té el mandat dels ciutadans que li van donar el vot i és davant d'ells que ha de respondre. Impecable. I si l'entrevistador pretén burlar-se d'ell ha de saber que es burla dels votants que l'han portat on és. En política no pots oblidar que, si ets res, és perquè hi ha una gent que et vota. I que és a aquesta gent que, en definitiva, deus el que ets.


I aquesta idea elemental i senzilla és la clau de tot. És la clau especialment del seu magnífic comportament, no ara, sinó des de fa molts anys i en terrenys ben diversos. Alhora, és aquest gest elemental, aquesta noció bàsica de què és la democràcia, que l'entrevistador oblida o menysté. Probablement de tant acostumat com deu estar a la política que impera a Madrid i a l'estil i a les formes d'aquell país que massa sovint són lamentables.

Mail Obert