Opinió
-
Qui té por que votem?
Vicent Partal
07.09.2011
-
Els 125.953 alumnes valencians o tres famílies del Principat
Vicent Partal
06.09.2011
-
Cal parlar clar
Vicent Partal
05.09.2011
-
El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes
Vicent Partal
03.09.2011
-
La anormalitat espanyola
Vicent Partal
02.09.2011
-
Barrera ens ha dit adéu sense haver vist la independència
Vicent Partal
27.08.2011
-
En favor de Televisió de Mallorca
Vicent Partal
29.07.2011
-
Bildu al Parlament de Catalunya
Vicent Partal
27.07.2011
-
Liderar el país
Vicent Partal
26.07.2011
-
El dret de la diferència
Vicent Partal
25.07.2011
-
L'adéu d'un sucursalista penós
Vicent Partal
20.07.2011
-
La mort d'un gran periodista
Vicent Partal
20.07.2011
-
El PSC tem el PP
Vicent Partal
19.07.2011
Vicent Partal
06.07.2011
Lliçó de diplomàcia
Ahir els primers ministres dels Països Baixos i de Flandes, Mark Rutte i Kris Peeters, van acordar que faran viatges conjunts a l'estranger. La cosa té la seua gràcia perquè els Països Baixos són això que se'n diu un estat i Flandes és això que se'n diu una 'regió'. Una 'regió' que parla neerlandès però que no forma part dels Països Baixos sinó de Bèlgica. Els viatges tindran caràcter diplomàtic per la presència holandesa i obriran així portes polítiques impensables fins ara també a Flandes.
És una idea. ¿Ho podríem fer amb Andorra? Però més que una idea que podríem aprofitar o no és també un símptoma. Un altre símptoma que s'esquerda el monòlit estatal i que les coses que abans semblaven clares cada vegada ho són menys. Els flamencs fins fa poc només tenien una possibilitat diplomàtica que era la representació del regne dels belgues. Ara, però, ultra la incipient representació diplomàtica de la Unió Europea, els representarà encara el regne dels belgues però també 'el país veí' que parla igual que ells.
Aquesta complexitat diplomàtica en la qual entren ara els flamencs contribueix una mica més si cap a trencar aquella vella regla d'or de la diplomàcia, segons la qual cada estat es representa a ell mateix i només l'estat detenta la pròpia representació exterior.
Així els darrers anys hem vist com creixien cada vegada més les situacions 'anormals' de reconeixement parcial, situacions que abans eren només una excepció molt i molt rara. Palestina, la República de Xina-Taiwan o la RASD són els tres exemples de manual que fan referència a estats no reconeguts de forma universal, que no formen part de l'ONU, però que per diferents circumstàncies històriques han estat reconeguts com a subjectes de sobirania per una bona colla d'estats diguem-ne normals. I els darrers anys s'hi ha afegit el cas de Kossove, reconegut ara mateix per 76 membres de Nacions Unides i també per la República de Xina-Taiwan.
Però encara hi ha un fenomen nou que complica més les coses i que és l'aparició de casos com els d'Abkhàsia, reconegut per Rússia, Nicaragua, Veneçuela, Nauru i Vanuatu, el de l'Ossètia Meridional, més o menys igual, o el de Somaliland, recentment reconegut per la veïna Kenya.
Són aquests territoris estats independents? No ho són si definim com a criteri formar part de l'ONU, però sí que ho són per a diversos estats membres de l'ONU. Representen, doncs, una geometria diplomàtica complexa que també funciona a l'inrevés -vint-i-dos estats membres de l'ONU no reconeixen Israel o el Paquistan es nega a reconèixer Armènia, per exemple.
I què vull dir amb tot això? Que el terra es mou. Simplement.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015