En una nuclear el perill és inevitable

El debat sobre les centrals nuclears es col·lapsa de sobte quan passen coses com les del Japó. Discutir si són més econòmiques, més eficaces o més netes, deixa d'interessar pràcticament tothom quan un accident posa en relleu el factor sempre decisiu a l'hora de parlar-ne: són perilloses.

Els defensors de l'energia nuclear havien recuperat molt de crèdit, la duresa de l'actual crisi econòmica ajudant-hi. L'accident de Three Mile Island del 1979 va frenar durant dècades la implantació de l'energia nuclear als Estats Units. El de Txornòbil, el 1986, va tenir el mateix efecte a tot el món. Però, malgrat alguns casos greus com l'incendi de Vandellòs, el 1989, des de Txornòbil no hi havia hagut incidents de la mateixa dimensió, i el missatge segons el qual l'energia nuclear ho era tot menys perillosa anava avançant. Tant que fins i tot els Verds alemanys, nascuts precisament al caliu de les grans campanyes antinuclears, començaven a pensar si no era una mena de mal inevitable, però controlable. L'accident de Fukushima, no cal ser un geni per a entendre-ho, ha obert una nova era en aquest debat, i l'opinió pública tornarà a endurir la seua oposició a l'energia nuclear.

Els defensors de l'energia nuclear insisteixen a dir que el sisme japonès ha demostrat que segures que són les centrals nuclears. En un moment de destrucció màxima del país, quasi totes les nuclears japoneses, amb els estàndards de seguretat més alts del món, han aguantat bé. Això és cert, i fins i tot admirable. Però no n'hi prou. Perquè el mal de l'energia nuclear és que un sol incident la posa tota en qüestió. I que hagen aguantat les altres no serveix de res al costat de l'enorme preocupació que causa l'accident de Fukushima.

La demagògia i els interessos ideològics no ajuden a aclarir gaire el debat tampoc. Els defensors de les nuclears potser tenen raó, quan diuen que són més rendibles, més barates, més eficaces -que no n'estic gens segur. Però tota la raó que tenen, la perden quan, en un dia com ahir, comencen a dir que no és important que el vapor radioactiu s'escape a l'atmosfera, 'si és de manera controlada'. I la perden perquè tots sabem llegir i entenem que allò que de veres ens diuen és que és millor que s'escape un poc de vapor radioactiu, amb el gran perill que això sol ja representa, que no que esclate la central sencera com si fos una bomba. O siga, que ens proposen que més val un desastre que no una catàstrofe. Les imatges dels refugiats de l'àrea controlats amb detectors de radioactivitat fan la resta.

Fukushima ens ha tornat a ensenyar que el risc d'una central nuclear és sempre un gran risc, tant se val les mesures de seguretat que es prenguen. I amb aquesta consideració, les altres perden importància. Aquesta és la desgràcia que pesa i pesarà sempre sobre aquesta classe d'energia i sobre les instal·lacions que la fan possible. El seu taló d'Aquil·les.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El mal de l'energia nuclear és que un sol incident la posa tota en qüestió.