L'entrenador del Girona

El refranyer és ple de saviesa multisecular. I la dita 'de mica en mica s'omple la pica', n'és una mostra fefaent. Les coses mai no passen perquè sí ni de sobte. Simplement, la pica s'ha anat omplint, però no s'ha vist fins que ja era massa tard.

Dissabte l'entrenador del Girona de futbol, Raül Agné, féu una conferència de premsa després del partit amb l'Osca (per cert, una de les dotze 'províncies espanyoles' on es parla català). Els mitjans gironins li van fer les preguntes en català i això va convertir la compareixença en un guirigall, perquè els periodistes locals sabotejaren qualsevol paraula que es pronunciàs en la nostra llengua. Fins que l'entrenador va dir prou i va donar per acabada la sessió. Si no puc parlar en català, me'n vaig. I se'n va anar.

Tota persona que haja observat la societat del Principat, sobretot, pot haver notat un avanç incontestable de l'independentisme o, per a ser més exactes, pot haver notat que la independència ja figura en l'agenda real i practicable de milions de ciutadans. Cosa que no havia passat mai.

Si ha passat això, ha estat, en primer lloc, com és normal, gràcies a l'esforç dels independentistes. Però cal assumir també que sobretot ha passat perquè l'evidència que els espanyols no accepten la diferència és visible i constatable cada dia. I això ha expulsat milions de catalans del consens constitucional. Ningú no pren mai una decisió difícil, si en pot prendre una de simple. Però ningú tampoc no ho aguanta tot indefinidament. I aquesta és la situació que vivim avui.

Fa temps que m'he convençut que el Principat podria fer-se independent, qualsevol dia d'aquests. Però no sé, ni ho sap ningú, com serà. Ara, per les coses que han passat a la resta del món, és fàcil d'imaginar que un dia farem com l'entrenador del Girona: els deixarem plantats i en paus.

Amb quina excusa? Per quin incident? Ni ho sé ni sé quan passarà, però sé que 'ells' no pararan fins que això passe, perquè no saben veure com n'és, de plena, ja la pica.

PD. Ep! i alerta amb el detall: Raül és de Mequinensa, 'aragonés' per tant i per tant també dels que és més que probable que quedem fora quan es proclame la república, només al Principat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ningú no pren mai una decisió difícil, si en pot prendre una de simple. Però ningú tampoc no ho aguanta tot indefinidament. I aquesta és la situació que vivim avui.