Opinió
-
Qui té por que votem?
Vicent Partal
07.09.2011
-
Els 125.953 alumnes valencians o tres famílies del Principat
Vicent Partal
06.09.2011
-
Cal parlar clar
Vicent Partal
05.09.2011
-
El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes
Vicent Partal
03.09.2011
-
La anormalitat espanyola
Vicent Partal
02.09.2011
-
Barrera ens ha dit adéu sense haver vist la independència
Vicent Partal
27.08.2011
-
En favor de Televisió de Mallorca
Vicent Partal
29.07.2011
-
Bildu al Parlament de Catalunya
Vicent Partal
27.07.2011
-
Liderar el país
Vicent Partal
26.07.2011
-
El dret de la diferència
Vicent Partal
25.07.2011
-
L'adéu d'un sucursalista penós
Vicent Partal
20.07.2011
-
La mort d'un gran periodista
Vicent Partal
20.07.2011
-
El PSC tem el PP
Vicent Partal
19.07.2011
Vicent Partal
09.07.2010
Un curs només
Tan sols ha passat un curs des del 13 de setembre, quan Arenys de Munt va fer el primer referèndum sobre la independència. Va ser un cop de geni que ens va treure màgicament del desconcert en què vivíem. Ha estat un curs només, però serà un curs inoblidable, sobretot si demà el sabem tancar com cal.
Per això, en els llibres d'història del futur, aquest curs 2009-2010 segurament que no hi passarà desapercebut. La presència social i política de l'independentisme ha pujat com mai, a unes quotes inèdites, i la tossuderia i l'immobilisme de l'estat espanyol ha acabat per convèncer pràcticament tothom que no hi ha res a fer per la via de l'autonomia o del (nonat) federalisme.
A voltes em pense que tot ha passat tan ràpidament que no ens n'adonem prou, de com és d'important tot plegat, perquè no tenim la perspectiva necessària. El canvi mental, la desinhibició que ha protagonitzat el sobiranisme, és evident i indiscutible. Totes les dades ‘demoscòpiques’, totes les intuïcions de carrer, tota la realitat visible parla com un llibre obert.
Aquests deu mesos han canviat el nostre petit món, segurament per sempre. Però, malgrat això, encara pensem sovint que no pot ser i que alguna cosa ens farà eixir del somni. Demà serà una magnífica ocasió per a esvair vells fantasmes i adonar-nos de fins a quin punt aquell vell somni és avui una notable realitat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015