Opinió
-
I on són les respostes?
Vicent Partal
27.09.2011
-
Si esquivem la llei, de què ens val el Parlament?
Vicent Partal
27.09.2011
-
La Catalunya més covarda
Vicent Partal
26.09.2011
-
No és raonable continuar demanant als palestins que esperen més
Vicent Partal
23.09.2011
-
Rubalcaba i els referèndums
Vicent Partal
21.09.2011
-
Impunitat, com sempre
Vicent Partal
20.09.2011
-
Una nova etapa d'Esquerra Republicana
Vicent Partal
19.09.2011
-
Deixadesa envers els 'minoritaris'
Vicent Partal
15.09.2011
-
Per als valencians el preu de l'anticatalanisme és la misèria
Vicent Partal
14.09.2011
-
No som on érem: ja som lluny
Vicent Partal
13.09.2011
-
11-S: deu anys després el món no és el mateix
Vicent Partal
12.09.2011
-
Les condicions de Guardiola
Vicent Partal
09.09.2011
-
El problema real és la constitució
Vicent Partal
08.09.2011
Vicent Partal
16.07.2014
Qui ha de poder votar el 9-N?
El Parlament de Catalunya fa avui el darrer pas perquè la llei de consultes arribe al ple i siga aprovada. Amb aquesta llei votarem el 9 de novembre i per això em trobe obligat a dir que em resulta sorprenent una part del contingut d'aquest text, la que fa referència al cos electoral. Crec que el parlament comet un error important.
El cos electoral, és a dir, les persones que poden votar en un procés electoral, és molt definit al Principat. En les eleccions nacionals o estatals i en els referèndums només voten els ciutadans (encara) espanyols més grans de divuit anys, o siga les persones a les quals se'ls reconeix en l'article 7.1 de l'Estatut la condició política de catalans. I en les locals i en les europees voten també els ciutadans de la resta de la Unió Europea, més grans de divuit anys, que són residents. En cap cas no voten els ciutadans extracomunitaris.
Ara, en canvi, la proposta de llei anuncia que en la consulta sobre la independència podran votar tots els ciutadans més grans de setze anys, amb l'únic requisit d'un any de residència en el cas dels ciutadans dels altres estats de la UE, i de tres en el cas dels ciutadans extracomunitaris. D'aquesta manera, el cos electoral s'altera substancialment, car s'incorporen prop d'un milió més de votants i s'obre una via segura a la polèmica sobre la validesa del resultat.
Carles Boix ja advertia fa dies en un article al diari Ara de la inconveniència d'aquesta decisió. Que, a més, passa per alt la recomanació que féu temps enrere el Consell Assessor per a la Transició Nacional. En el primer informe, sobre la consulta, proposava que el cos electoral de la consulta es limitàs als ciutadans espanyols més grans de divuit anys residents a l'actual comunitat autònoma de Catalunya, i recordava que aquest era el cos electoral que s'havia considerat per al referèndum sobre l'estatut i per a totes les eleccions als parlaments català i espanyol.
Finalment no podem obviar que canviant aquest paràmetre no es té en compte que en tots els referèndums d'autodeterminació que hi ha hagut fins ara al món la delimitació del cos electoral ha estat una de les decisions més sensibles i ha estat generalment restrictiva, en dos sentits. En primer lloc, en un sentit geogràfic, definint clarament un territori i no pas un conjunt de persones com a objecte del procés i evitant així que només vote una part de la societat. I en segon lloc, procurant preservar la coherència del cos electoral per tal d'evitar que una possible discrepància entre el resultat del referèndum i el d'unes eleccions que l'haurien d'aplicar, per exemple, fes difícil concretar-ne el resultat.
Resulta, doncs, extraordinàriament sorprenent que el Parlament de Catalunya no atenga cap d'aquests consells i precedents. Sorprenent i francament preocupant a la vista del que hi ha en joc el nou de novembre.
Avís als subscriptors: Un problema del servidor de correu ha impedit d'enviar el missatge amb l'editorial, com és habitual. Esperem resoldre'l ben aviat, però mentrestant ens podeu enviar els comentaris per correu electrònic.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015