Les paraules volen, els escrits romanen

El ministre espanyol de Foment, l'inefable Pepiño Blanco, i el seu homòleg francès, Thierry Mariani, van signar ahir un acord sobre les xarxes europees de transports. Com és ben sabut. En la versió francesa de la nota conjunta sobre l'acord hi ha 319 paraules. En l'espanyola, 337. Cap no és 'mediterrani' o alguna variant que s'hi acoste.

S'hi parla de les xarxes europees de transports i els dos ministres, en les tres-centes paraules i escaig que gasten troben l'espai adequat per a exigir la inclusió de la línia Pau-Canfranc, altrament anomenada 'corredor central', en les xarxes transfrontereres europees de transport per ferrocarril. I perquè no hi haja cap dubte sobre la seua intenció, ho diuen rotundament, i encara aclareixen que ho fan d'acord 'amb la regió d'Aquitània i la Comunitat Autònoma d'Aragó'.

Hi insistesc: és una declaració conjunta i oficial dels dos governs, no una tertúlia de cafè ni una declaració radiofònica. És un paper oficial, en què, del corredor mediterrani, no se'n diu ni piu. Ni el ministre Blanco ni el ministre Mariani troben necessari de referir-s'hi. Res.

I això és molt i molt preocupant perquè de tots és sabut que el govern espanyol esquiva amb persistència qualsevol declaració en favor del corredor mediterrani. No dic ja una signatura oficial, ni tan sols un comunicat semblant al d'ahir, simplement una declaració. La Comissió Europea ha de decidir el dia 19 del mes vinent quines infrastructures considera d'abast europeu i ajuda, per tant, a sufragar. Pràcticament tots els governs ja han lliurat la documentació amb els projectes corresponents, en molts casos opinant fins i tot sobre els projectes dels països veïns. Però Espanya, no. A 30 de setembre encara no ha dit què pensa ni què vol. I la gravetat de la nota d'ahir és que és el primer signe oficial de decisió.

És cert que és una nota entre dos governs i no una nota a la Comissió, però això no en rebaixa gens la importància i la singularitat. I si bé no puc dir que em sorprenga l'actitud espanyola, sí que he d'expressar que em sorprèn molt la reacció de la majoria dels nostres polítics --i també de la majoria dels nostres diaris, val a dir.

Perquè seria lògic pensar que podrien haver reaccionat expressant, si més no, una certa preocupació i no entenc que no ho facen. Diré més: tanta confiança i tant desinterès em fan pensar que no volen veure què passa.

Perquè podien perfectament haver recordat ahir el precedent del 2003, quan Aznar va oficialitzar el corredor central a Europa, bandejant el mediterrani, i haver desmuntat així el pobre argument de Blanco, de demanar el 'corredor central' perquè aquest necessita més suport encara --quan resulta que aquest ja figurava en les xarxes transfronteres i el mediterrani encara no.

O podien haver reclamat que la deferència que Blanco, evidentment i d'una manera notable, ha tingut envers el govern d'Aragó la tinguera, en els mateixos termes i contundència, envers els nostres governs, que s'han fet un tip de convocar actes i aplaudir manifestos reclamant el corredor que en la nota no apareix enlloc.

Posats a dir-ho suaument, podrien haver reconegut, ni que fóra això, que aquesta nota era una contrarietat i un pitxer d'aigua freda, ara precisament, a tants pocs dies de la decisió europea i sense que siga materialment factible que el ministre Blanco signe un altre comunicat reivindicant el corredor mediterrani en uns termes semblants.

Però, no. Resulta que ací no passa res d'això. I que, per exemple, el conseller Recoder i el diputat i ex-conseller Nadal es limiten a dir que ells han parlat amb el ministre espanyol i que aquest els ha assegurat que continuava abonant el corredor mediterrani. Mira que bé. I el president Fabra i el president Bauzá encara no han dit res. Sincerament, tinc la sensació que han reaccionat no volent-hi veure, supose que pensant que, si la realitat no és la que ells voldrien veure, més val no saber-ne res.

Però la pregunta clau que els nostres governs haurien de respondre és si ens podem conformar amb una conversa telefònica o amb una declaració radiofònica quan ens trobem en una batalla tan crucial com aquesta, tan dura com aquesta i tan definitiva com aquesta, sabent, com tothom sap, que no hi ha diners per a dos corredors. La meua resposta és que no, per una raó molt simple: perquè de moment l'únic fet indiscutible que veig és que el ministre Blanco allò que abona amb un paper segellat per dos estats europeus és el corredor dit 'central' i res més. I com deien ja fa molts segles els romans Verba volant, scripta manent (les paraules volen, els escrits romanen).

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet