Opinió
-
I on són les respostes?
Vicent Partal
27.09.2011
-
Si esquivem la llei, de què ens val el Parlament?
Vicent Partal
27.09.2011
-
La Catalunya més covarda
Vicent Partal
26.09.2011
-
No és raonable continuar demanant als palestins que esperen més
Vicent Partal
23.09.2011
-
Rubalcaba i els referèndums
Vicent Partal
21.09.2011
-
Impunitat, com sempre
Vicent Partal
20.09.2011
-
Una nova etapa d'Esquerra Republicana
Vicent Partal
19.09.2011
-
Deixadesa envers els 'minoritaris'
Vicent Partal
15.09.2011
-
Per als valencians el preu de l'anticatalanisme és la misèria
Vicent Partal
14.09.2011
-
No som on érem: ja som lluny
Vicent Partal
13.09.2011
-
11-S: deu anys després el món no és el mateix
Vicent Partal
12.09.2011
-
Les condicions de Guardiola
Vicent Partal
09.09.2011
-
El problema real és la constitució
Vicent Partal
08.09.2011
Vicent Partal
28.12.2010
Gestos de president
Enmig del solemne cerimonial i de la necessària formació de govern Artur Mas va fer ahir alguns gestos que mereixen que se subratllen. Entre aquests, la calculada fórmula de la promesa, però també el nomenament de Mascarell i de Fernández Bozal.
Una presa de possessió és sempre un moment especial, en què les coses se suposa que van mil·limetrades. Però ahir el president Mas, a l'hora de prometre el càrrec, es va acostar el micro al cos, com si volgués assegurar-se que tothom el sentia, i va afegir, a la fórmula protocol·lària de prometre de servir les lleis, amb una referència explícita a l'estatut i la constitució vigents: 'sí, amb plena fidelitat al poble de Catalunya'. Era un gest calculat que posava el dret de decidir per damunt de les circumstàncies legals i deixava clar que la CiU que arriba al poder ara és diferent de la del president Pujol. Quan va eixir al balcó, de fet, li reclamaven la independència, a ell que ha arribat a ser president de la Generalitat deixant clar que, si mai hi ha un referèndum, la seua papereta dirà que sí. Ambigüitat calculada? Picada d'ullet? Només el temps ho aclarirà. De moment, ho ressenyem.
El segon gest no per anunciat fou de menys impacte. El nomenament d'un militant del PSC, Ferran Mascarell, com a conseller del govern Mas és una autèntica bomba en la ja malmesa línia de flotació socialista. En plena campanya el president Montilla va anunciar que, si ell guanyava, Mascarell seria conseller de cultura. I ho és, sí, però perquè Montilla ha perdut. I de passada, ha enviat un missatge a Jordi Hereu, que havia passat en pocs mesos d'insultar-lo a cridar-lo al seu costat per salvar la nau municipal en les eleccions del maig de l’any entrant.
L'aposta, és evident, té els seus riscos, perquè dins CiU no tot són alegries per aquest nomenament. Però si ix bé, aportarà molts beneficis a Mas. Un, i no menor, serà la presència de Mascarell en la taula de govern. En el nostre país el govern no solament reuneix els consellers per fer feina; també és un òrgan de discussió col·lectiva. Sumar en la mateixa taula gent com Puig, Homs i Recorder amb Mascarell dibuixa un executiu de gran voltatge polític, que pot ser molt útil, especialment en una situació d'oposició amb l'estat espanyol –si aquest continua collant.
I potser aquesta és l'explicació de la poc explicada decisió de fer de Pilar Fernández Bozal la consellera de Justícia. Bozal és també pròxima als socialistes i algunes de les seues actuacions han estat molt discutides pels nacionalistes i pels independentistes. No s'entén gaire com ha anat a parar al govern, però Mas potser es pensa que és una inversió tenir a dins algú que té al cap el mapa i la mentalitat dels espanyols.
Finalment, tot plegat allunya encara més el nou president del PP. Semblava que la lògica de la seua jugada en favor del concert econòmic el portava a una sintonia suau amb el PP, però el pèndol ha anat cap a l'altra banda i ahir el partit de Rajoy, tot just si podia expressar la seua sorpresa pel rumb inaugural de la nova etapa política.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015