L'economia de tots

Organitzada per l'Institut Villalonga, avui es fa a València una reunió d'àmbit econòmic dels nostres països, la més gran que s'haja organitzat mai. És una oportunitat important i arriba en un moment clau. La tronada sobre l'economia espanyola és de les que fan feredat, i reflexionar ara sobre el nostre futur és bàsic.

L'economia espanyola es troba sota sospita. Tota. I cal assumir-ho. Els mercats internacionals no se'n fien i recelen no solament del govern actual, sinó del model econòmic implantat a l'estat espanyol des de fa dècades i que ha tingut en la bombolla de la construcció el penúltim error. En això, sobre aquest model, nosaltres hi tenim molt a dir perquè hem estat els primers a sofrir-ne.

Des de la dècada dels vuitanta Espanya s'ha llançat amb tota l'alegria imaginable a consolidar el seu model d'estat, posant l'economia al servei d'això. Però, trenta anys després, les conseqüències de la política dels 'joves turcs' no són necessàriament agradables. Espanya s'ha configurat, en definitiva, al voltant d'un Madrid excessiu, llatinoamericà, paradís de l'economia especulativa.

I l'arc mediterrani ha pagat una part de la festa aguantant l'espoli i la continuada disminució planificada de les nostres capacitats. Baste recordar que divuit anys després de la instauració de la gran velocitat ferroviària a l'estat espanyol aquesta encara no connecta amb Europa, amb les greus conseqüències que això té per a la zona amb l'economia més productiva de l'estat: el Principat i el País Valencià.

Els abundants diners que Europa ha abocat sobre Espanya s'han gastat a consolidar, al voltant de Madrid, el model nacional de l'Espanya nova. I ara que van maldades aquesta Espanya nova cau soleta i desmunta el mite de la modernització. Però, en paral·lel, ara que van maldades també ens adonem de fins a quin punt la nostra economia ha quedat ofegada i malmesa, privada de l'eixida natural cap al nord i de la capacitat de gestió que reclama.

I al Principat encara hi ha vies de trens en projecte. Però al País Valencià ni això. L'obsessió anticatalanista d'alguns només ha servit per aïllar el País Valencià d'Europa, per convertir-lo en una platja de Madrid. És tot un indici, en aquest sentit, que, quan baixa la desocupació a tot arreu, al País Valencià no baixe.

És per tot plegat que la trobada d'avui a València, que reivindica el reconeixement europeu de l'Arc Mediterrani, resulta tan interessant. Vejam si amb l'aigua al coll algú posarà el punt a la lletra i.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'arc mediterrani ha pagat una part de la festa aguantant l'espoli i la continuada disminució planificada de les nostres capacitats.