Opinió
-
I on són les respostes?
Vicent Partal
27.09.2011
-
Si esquivem la llei, de què ens val el Parlament?
Vicent Partal
27.09.2011
-
La Catalunya més covarda
Vicent Partal
26.09.2011
-
No és raonable continuar demanant als palestins que esperen més
Vicent Partal
23.09.2011
-
Rubalcaba i els referèndums
Vicent Partal
21.09.2011
-
Impunitat, com sempre
Vicent Partal
20.09.2011
-
Una nova etapa d'Esquerra Republicana
Vicent Partal
19.09.2011
-
Deixadesa envers els 'minoritaris'
Vicent Partal
15.09.2011
-
Per als valencians el preu de l'anticatalanisme és la misèria
Vicent Partal
14.09.2011
-
No som on érem: ja som lluny
Vicent Partal
13.09.2011
-
11-S: deu anys després el món no és el mateix
Vicent Partal
12.09.2011
-
Les condicions de Guardiola
Vicent Partal
09.09.2011
-
El problema real és la constitució
Vicent Partal
08.09.2011
Vicent Partal
08.03.2010
Orwell a València
Som en el 2010 i el govern valencià, la seua llarga mà, es permet el luxe de censurar una exposició de fotografies de premsa perquè hi ha fotografies que no li agraden. Els hem elegits en les urnes i és per això que encara tenim una democràcia. Però...
Però una bona democràcia, una democràcia sòlida i robusta, la millor de les democràcies, no és, simplement, l'exposició a les urnes, cada quatre anys. Una democràcia robusta és també un determinat comportament. És demostrar respecte a la discrepància. És el gust de les formes. És entendre i assumir que aquella gent a qui t'oposes avui un dia manarà. És el respecte als ciutadans, a tots, amb independència de què pensen i voten. És entendre que el govern, amb tot l'aparell, no és al servei de qui governa sinó al servei de tothom.
A València això no passa. Ho veiem cada dia i ho hem tornat a veure aquest cap de setmana amb la censura de l'exposició que la Unió de Periodistes Valencians havia preparat amb les millors fotografies publicades a la premsa l'any passat. També les del cas Gürtel, és clar. Aquestes que han fet que el govern la censurara, omplint de vergonya un museu que no se la mereixia.
Orwell ja va explicar que en temps d'indecència dir la veritat era un acte revolucionari. Deu ser per això...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015