És a les nostres mans

El desprestigiat Tribunal Constitucional espanyol ni tan sols ha escoltat els notables arguments jurídics que qüestionaven la impugnació del procés participatiu. Han de saber, perquè això ho sap un estudiant de primer de dret, que la segona impugnació és una barbaritat jurídica. Però els magistrats del Constitucional espanyol no jutgen: simplement obeeixen allò que els ordena el seu govern.

Cinc dies abans del referèndum ha esclatat tot. El govern de Catalunya ha dit públicament que el 9-N continua 'amb totes les conseqüències'. I la societat civil està preparada per a participar-hi i demostrar quina és la voluntat de la majoria. Tot és a punt, doncs, per a votar, però també per a dir al món, votant, que les ordres d'Espanya han deixat de ser de compliment obligatori al Principat.

I cal ser molt conscients de què significa això. En política internacional, per a saber quin és l'estat que regeix un territori es constata qui és capaç de fer-hi obeir les lleis. I és per això que des d'avui mateix podem dir que tot ha canviat, que res ja no serà igual. Ara la llibertat ja és a les nostres mans i només ens falta guanyar-la.

Tot depèn de nosaltres, doncs. I per això diumenge a les nou seré a la porta del meu col·legi electoral del carrer de Rocafort, a Barcelona. Amb una papereta a les mans. I seré —crec que ho puc assegurar sense por d'equivocar-me— un més enmig d'una multitud. 

PS. Aquest editorial es va publicar ahir a les quatre de la vesprada, després de saber-se la decisió del Constitucional espanyol i la del govern. Després del repic d'atüells del vespre, extraordinari i emocionant, em refermo plenament en allò que hi dic.

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Joan Josep Aguilera

Cada dia, a partir d'avui, hauríem de desobeir alguna imposició de l'estat que estem deixant,  a nivell institucional i a nivell particular, fins que tinguem les nostres pròpies regles.

Pep Agulló

Penso que és el punt d’inflexió. Hem trencat les cadenes. “No és perquè les coses siguin difícils que no ens atrevim, és perquè no ens atrevim que són difícils” (Sèneca)

Miquel Vallejo

Ja ha arribat!

El greu error que esperàvem l’ha comès el govern espanyol i això ha precipitat les coses. La revolta necessària per a trencar un ordre establert ja ha començat.

Una cosa tan senzilla com picar una caçola es pot convertir en els primers instants en què tastem la independència i qui ha tastat la llibertat ja no té marxa enrera.

Aquests dies viurem coses importants però si som capaços de mantenir-nos i omplir les urnes de paperetes, demostrarem que ja no som governats des de Madrid i tantsols acatem l’autoritat de la Generalitat de Catalunya.

Això es coneix com a Independència

Fins demà a les 22h!

Jaume Compte

La desconnexió mental ja està feta, la manifestarem el proper diumenge i el 10N caldrà treballar per la desconnexió  administrativa. No serà fàcil.  Hi ha opinions per a tot però la meva (humil opinió) és que unes eleccions amb  llista conjunta CIU+ERC, que és el gruix central de la societat, donaria prou solidesa per a afrontar amb garanties la tasca de trencar  l’estat. Seria una opció creïble i tan engrescadora per si mateixa que canviaria totalment el paradigma.

El programa electoral hauria de definir clarament la voluntat de declarar la independència, voluntat de donar la oportunitat a l’estat de negociar els termes post-independència ( actius i passius) i la voluntat de màxima aproximació a la UE. En la discreció dels partits caldria tenir prèviament pactats els eixos principals per a sobreviure els primers 12 mesos: impostos, pensions, etc… tenint en compte el pitjor dels casos: l’estat  NO  negociarà  els termes post-independència. En paral·lel el Parlament treballaria en el marc legal, de la constitució cap a avall.

Alguna personalitat no específicament política a la llista pot ser un valor afegit però sense abusar-ne perquè necessitarem  “polítics professionals” i fer política amb majúscules. També generositat amb CUP i ICV per a que poguessin sumar-se al màxim d’acords de govern possibles.

Ja sé que és difícil degut a les  posicions dins els propis partits  però cal demanar el màxim als polítics i als partits perquè el que volem fer és màxim. 

Carles Balbastre

L'Artur Mas ha creuat el Rubicó i amb ell tots nosaltres. Ja hem començat a ser amos del nostre destí. Perseverem i no el deixem mai més en mans d'altra gent.

Xavier Arenas

Diumenge participare com voluntari i com participant. El que més il.lusió m'ha fet de la suspensio ( despres d'un cabreig seguit d'un diazepan) és que el meu gran amic Nasi anirà finalment a a votar. El meu amic Nasi havia decidit no votar perque la politica no anava amb ell tot i haver estat darrera seu  més de 6 mesos per que ho fes . Per això moltes gràcies pels 100.000 vots més que ara afegim.

Antoni Carol

Simplement, expressar i compartir l’enorme alegria que sento en aquests moments, no solament pel fet d’anar a votar la nostra futura configuració política, sinó a més de fer-ho —tots units— desafiant l’estat espanyol... Que n’aprenguin! Sabran qui som! Ho veig com el primer pas en aquest “començament del final”. Els més grans de la família, que lògicament no s’han pogut desplaçar per a les manifestacions, aquesta vegada sí que sortiran per anar als corresponents col·legis electorals. M’imagino que hi haurà una gran participació! Felicitats a tots!

 

Octavi Monsonís

Cal carregar-se de raons cas que l'estat impedesca per la força que els ciutadans voten lliurement.
L'acte de desobediència a l'estat espanyol és la cosa més grandiosa que fan els catalans des del 1714 perquè prenen decididament el futur en les seues mans. A partir d'aquest punt el camí cap a la independència s'aplanarà perquè les moltíssimes dificultats que es presentaran seran més senzilles d'afrontar.
I això l'estat espanyol no ho pot consentir. Hom ha d'estar preparat per al pitjor.
Per tant, el diumenge tot ha de ser transparent i tot portat amb la màxima pulcritud democràtica. Que el món veja qui és cadascú. Que hi vinguen tots els mitjans del món, que Catalunya òbriga les portes a centenars i milers d'observadors de tot el món, que tot el poble convençut que ara va de debò isca al carrer i vote.
Anem pels tres milions de Sí-Sí. Ho tenim a tocar de la mà. No defalliu.

Jaume M.

Després de la cassolada en un barri tan poc 'catalanista' de Barcelona, no es poden dir gaires coses.

L'errada es fantàstica, el TC, el PP, el PSOE i tota la claca ha queda en fora de joc i deslegitimada. Ara ja no piloten res, el noi aquest, en Rivera, demanava fa pocs dies 6.000.000 de vots (quan ell tingui 1.000.000 de vots a Catalunya que parli amb raó)... avui s'exclamava que el diumenge hi anem.

I aquest es el gran triomf. De botifarrada, de ridícul, van passar a amoïnar-se, un cop preocupats exigien pes a la participació (més de 2 milions), acaben de prohibir-ho i ja no hi ha xifra... senzillament hi hem d'anar, quants més millor... però sols anar-hi i desobeir et dona el triomf.
Ara, el diumenge, ben aviat, amb la papereta a la mà, anem-hi, omplim de dignitat el nostre acte i veurem com reaccionen. Sense cap sortida de to i sense deixar-se intimidar, i si volen la foto, ens la farem defensant les urnes.

Anar-hi es el tresor, ja no compta el resultat, ni el recompte de participació. Ser-hi i participar, saltant-se imposicions.

Ells han convertit un 'aplec votaire' en un acte cabdal de desobediència arreu del país.

Potser si que arriba la pluja, Vicent. Hi ha tanta gent que m'agradaria que ho visqués...

Ramon Perera

Em ve a la memòria aquell mite que diu que els escorpins es claven ells mateixos el fibló quan es veuen envoltats pel foc. Hi ha mites que reflecteixen molt bé episodis de la realitat, aquesta és la seva raó de ser.

Seguirem fent molts esforços per portar a votar com més gent millor. Esperem que la multitud intuïda pel Vicent sigui ben real. Després de tres segles de submissió i colonització mental, és hora del pensament i la voluntat lliures. I anem recuperant l'apartat de política internacional de la nostra cultura general, que mai no hauríem d'haver perdut.

Josep Usó

Realment, els darrers dies abans del 9N han superat totes les expectatives. Al menys les meves. Son frenètics. la prohibició del TC era d'esperar, però la reacció del Govern ha segut ràpida i contundent. Ara veurem què passa. Però més enllà de les especulacions, estic segur que si la gent el diumenge va a votar no hi haurà res que els puga aturar. i quan dic res vull dir res. Si pogueren, els aturarien, però de les manifestacions que fan es pot deduir que només pretenen fer por. El seu problema rau en que aquest recurs ja ja molt que l'han exhaurit. Les seues amenaces, a tot estirar alcen un somriure. Per no tindre, ja no tenen ni autoritat bancària. 
Si el diumenge el poble va a votar, la balança caurà definitivament del costat català. No pot ser de cap altra manera. I, ironies del destí. El calendari que hi ha a la cuina de casa diu que aquest diumenge es cel·lebra la Mare de Déu de l'Almudena. Flac favor els farà. Estarà gelosa, perquè Fernández Díaz encara no l'ha condecorada. Au! Ja teniu deures per al diumenge. Cadascú al seu col·legi i a votar. Sí, Sí. No us ho penseu gaire que hi haurà cua.

Joan Ortí

En aquesta hora decisiva, ja ni ha prou d’aguantar a tota aquesta gentussa corrupte, dèspota i dictatorial, portem gairebé 80 anys de l’inici del alçament militar, patint la negació dels nostres drets com a poble, es hora de que el mon prengui part en aquest atemptat, cal denunciar formalment a les mes altes instàncies jurídiques mundials al govern espanyol per corrupte i dictatorial.

Es fastigós que el ministre de l’interior un català renegat, legalitzi un partit grec d’extrema dreta al País Valencià en ple segle XXI i en l’Europa dels drets humans. Europa hauria de reaccionar fulminantment.

Hem de portar a tota aquesta gentussa als tribunals internacionals.

director@vilaweb.cat

Des d'avui mateix podem dir que tot ha canviat, que ja res no serà igual i que la llibertat és a les nostres mans.