Opinió
-
Quan segresten el pluralisme
Vicent Partal
07.11.2011
-
Què cal mirar?
Vicent Partal
04.11.2011
-
I Rajoy comença a Castelldefels
Vicent Partal
03.11.2011
-
Són els votants els únics que no cal consultar?
Vicent Partal
02.11.2011
-
Les quatre veritats de Peces Barba
Vicent Partal
28.10.2011
-
La carta d'Otegi
Vicent Partal
27.10.2011
-
Sobre Macià, Companys i les dues preteses ànimes del catalanisme
Vicent Partal
26.10.2011
-
I ara s'acaba així?
Vicent Partal
25.10.2011
-
L'Espanya estupefacta
Vicent Partal
24.10.2011
-
ETA, mig segle d'història basca
Vicent Partal
20.10.2011
-
Líbia, el futur i el cinisme
Vicent Partal
20.10.2011
-
Més Europa, menys Espanya
Vicent Partal
19.10.2011
-
Alacant no pot restar a part
Vicent Partal
19.10.2011
Vicent Partal
16.04.2013
Morts
És un axioma que quan una notícia esdevé rutinària deixa de ser-ho. I que, per contra, quan és inesperada creix i ens crida l'atenció. Això va passar ahir quan dues bombes van esclatar a Boston. Ningú no s'ho esperava i per això tots en parlem. Però també ahir no pas menys de trenta persones es van morir per bombes a l'Irac, incloent-hi tres afectats per l'explosió d'un cotxe bomba a l'aeroport internacional, un punt clau de la ciutat de Bagdad. I tres soldats es van morir a Mali, a Kidal, en un atac suïcida.
És evident que les bombes de Boston criden més l'atenció. Evident i lògic. A poca gent se li fa estrany que hi haja atacs a l'Irac o a Mali. Però ningú no s'espera que la marató de Boston acabe amb ferits i morts. Ignorem qui ho ha fet i per què, encara. Però sabem que en parlarem durant dies. Per això, perquè és sorprenent.
I tanmateix reconec que és difícil d'entendre què va passar ahir a Boston sense mirar què va passar, també ahir, a Bagdag i a Kidal. No suggeresc pas que els autors de l'atemptat de Boston siguen gihadistes. Ho ignore. I no dic, de cap manera, que les bombes de Boston siguen cap resposta de res. No. Simplement recorde que la violència continua essent considerada de manera gairebé universal, per tots els estats i societats del món, com un recurs honorable per a resoldre problemes polítics. I això té un preu.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015