Opinió
-
Quan segresten el pluralisme
Vicent Partal
07.11.2011
-
Què cal mirar?
Vicent Partal
04.11.2011
-
I Rajoy comença a Castelldefels
Vicent Partal
03.11.2011
-
Són els votants els únics que no cal consultar?
Vicent Partal
02.11.2011
-
Les quatre veritats de Peces Barba
Vicent Partal
28.10.2011
-
La carta d'Otegi
Vicent Partal
27.10.2011
-
Sobre Macià, Companys i les dues preteses ànimes del catalanisme
Vicent Partal
26.10.2011
-
I ara s'acaba així?
Vicent Partal
25.10.2011
-
L'Espanya estupefacta
Vicent Partal
24.10.2011
-
ETA, mig segle d'història basca
Vicent Partal
20.10.2011
-
Líbia, el futur i el cinisme
Vicent Partal
20.10.2011
-
Més Europa, menys Espanya
Vicent Partal
19.10.2011
-
Alacant no pot restar a part
Vicent Partal
19.10.2011
Vicent Partal
01.08.2012
El govern de Catalunya no pot estar sol
El gest d'ahir pot semblar, simplement, això: un gest, però no ho és. És un fet fins ara únic. Per primera vegada el govern de Catalunya ha anat més enllà de les paraules, i la seua rebel·lió obre un horitzó sorprenent, imprevisible. Amb la caixa buida, situació que repercuteix en sectors molt sensibles, el govern català depèn més que mai de Madrid, però ha demostrat que els avisos de la possibilitat d’un xoc eren reals.
Per certa gent, l’absència del conseller Mas-Colell és un gest insuficient, merament simbòlic. Opine, tanmateix, que no es pot menystenir, de cap de les maneres. Crec que no seria correcte rebaixar una actuació que trenca radicalment la tradició del govern català. Si això portarà, en ple mes d’agost, a una escalada d’afrontaments o no, ja ho veurem, però tot indica que aquesta és la cosa més probable. El govern espanyol tallarà encara més el finançament del govern català i, a aquest, no li tocarà més remei que augmentar el to de la protesta. De l’afrontament, per tant.
I a partir d’ací cal que tots assumim el nostre paper. Personalment, crec que en aquest xoc el govern de Catalunya no hauria d’estar sol. I fer-li costat no vol dir donar-li un xec en blanc ni deixar de criticar-li la posició adoptada envers els objectors fiscals o que no pague els serveis socials concertats, per posar-ne dos exemples. És constatar, simplement, que les coses van accelerant-se molt i que el futur que semblava inamovible potser no ho és tant.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015