La cara fosca de Facebook

Facebook ha fet un ascens sense parangó. En pocs anys aquest ‘experiment social’ ha crescut fins a esdevenir no tan sols un dels llocs d’informació i de debat més importants del món, sinó també un espai privilegiat de difusió d’idees. Però Facebook és una empresa. I els seus plans, com és natural, es basen especialment a obtenir els màxims beneficis possibles i a estendre al màxim la seua capacitat i el seu poder. 

Però té ideologia Facebook? Respon al disseny de cap idea política? Defensa cap model de societat? No solem analitzar d’aquesta manera els llocs web o les empreses d’informàtica, però la influència de Facebook és a hores d'ara tan gran que obliga a pensar-hi.

Especialment si, de sobte, allò que semblava un espai més o menys neutral passa a censurar aquesta fotografia o aquell article sense donar explicacions ni raons, i sense definir una política racional i comprensible sobre els motius d'allò que, al cap i a la fi, és una censura.

I ací és on el retrat de l’empresa comença a patir. Perquè en el nucli dirigent de Facebook la influència de l’extrema dreta 'llibertària' és més que notable. (Alerta, als EUA 'llibertari' no significa anarquista ni d’esquerres, sinó partidari extremista de la llibertat individual, advers a tota regulació).

Ho és sobretot a través de la polèmica figura de Peter Thiel, el primer inversor de l’empresa, ben conegut pel seu pensament radical. Per Thiel, per exemple, ‘la llibertat i la democràcia són incompatibles’, motiu que el porta a donar diners per a un projecte de formar països nous en alta mar, sense estat i al marge de qualsevol legislació. O a proposar les conegudes, i polèmiques, beques que paga a estudiants brillants perquè abandonen la universitat ‘i es dediquen a fer-se milionaris sense perdre el temps estudiant’.

Per la seua banda, Mark Zuckerberg, la figura pública més coneguda de Facebook, defuig sempre tota identificació ideològica, però no s'ha estat gens de dir que no creia en la política i que únicament havia votat una vegada en sa vida. 

És en aquest ambient que es desenvolupa el dia a dia de Facebook. I és possible que siga aquest ambient que explique algunes decisions difícils d’entendre, però que comencen a sovintejar massa. Com els casos que han passat ací aquestes darreres hores, o el tancament sistemàtic de pàgines relacionades amb els moviments Occupy dels Estats Units. 

Facebook, en defensa seua, addueix que tanca pàgines perquè reacciona a denúncies d’usuaris del portal: contra una foto, contra un text o contra la simple presència d’una organització o un grup. I això és cert: Facebook bàsicament no actua, si ningú no denuncia primer. Però la qüestió és aquesta: per què les denúncies pràcticament sempre van contra els mateixos sectors o afecten pràcticament sempre els mateixos sectors.

I aquest és un dubte, una pregunta, que cada vegada més gent voldríem que algú de Facebook respongués...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

En el nucli dirigent de Facebook la influència de l’extrema dreta 'llibertària' és més que notable.