Opinió
-
Quan segresten el pluralisme
Vicent Partal
07.11.2011
-
Què cal mirar?
Vicent Partal
04.11.2011
-
I Rajoy comença a Castelldefels
Vicent Partal
03.11.2011
-
Són els votants els únics que no cal consultar?
Vicent Partal
02.11.2011
-
Les quatre veritats de Peces Barba
Vicent Partal
28.10.2011
-
La carta d'Otegi
Vicent Partal
27.10.2011
-
Sobre Macià, Companys i les dues preteses ànimes del catalanisme
Vicent Partal
26.10.2011
-
I ara s'acaba així?
Vicent Partal
25.10.2011
-
L'Espanya estupefacta
Vicent Partal
24.10.2011
-
ETA, mig segle d'història basca
Vicent Partal
20.10.2011
-
Líbia, el futur i el cinisme
Vicent Partal
20.10.2011
-
Més Europa, menys Espanya
Vicent Partal
19.10.2011
-
Alacant no pot restar a part
Vicent Partal
19.10.2011
Vicent Partal
28.11.2011
I jo de què m'he de fiar?
Ahir The New York Review of Books va tornar a obrir una enorme polèmica per l'afer de Dominique Strauss-Kahn. Un article d'Edward Jay Epstein, titulat 'Què va passar realment a Dominique Strauss-Kahn', ha trasbalsat la política francesa i ha deixat anar un riu d'acusacions entre els seguidors i els detractors de Sarkozy.
La polèmica és imparable i els desmentiments del partit i del govern i dels amos (francesos) de l'hotel de Nova York on van passar les coses no la frenaran. Però allò que ens afecta, a tots, és si podem creure res. O si més no, com podem destriar el gra de la palla.
L'article d'Epstein consta de quatre mil paraules molt concretes, redactades en un to prou intrigant per a predisposar el lector en favor de la tesi conspiradora.
Però, com sol passar en aquests casos, si bé és cert que el text és intencionat, també ho és que s'hi narren uns fets tan difícils d'explicar pels suposats conspiradors que simplement refermen la tesi de la conspiració. De tots els que exposa l'article d'Epstein el més fonamental és, a parer meu, el de la Blackberry. Perquè ahir vam saber que, a Strauss-Kahn, li havien fet arribar que el telèfon havia estat intervingut pel partit de Sarkozy i que, sobtadament, algú el va desconnectar del tot. I això, sumat al fet que no ha aparegut mai, fa sospitar molt.
En l'article hi ha més detalls curiosos i no tan interessants, però la suma de tots i la reacció d'Accor, propietària de l'hotel, fa arrufar les celles. Accor va replicar les acusacions, sí, però va admetre que el periodista havia tingut accés a fonts molt directes i molt ben informades.
On és la veritat, doncs? Personalment sóc incapaç de decidir-ho, però crec que l'article d'ahir abona la tesi segons la qual, a Strauss-Kahn, li van parar una trampa i hi va caure de quatre potes. Sabien que era un maníac sexual i li van servir en safata una situació comprometedora. Ell va fer allò que esperaven: va picar.
És aqueixa la veritat? No ho sé. Però em sembla que és una hipòtesi plausible, sobretot després de les coses que vam saber ahir. I també em sembla que ací hi ha el quid de la qüestió. En una història tan rocambolesca com aquesta, al final, la veritat, únicament la saben els protagonistes i prou. Però, en una història tan rocambolesca com aquesta, amagar dades o intentar confondre fa creïble i plausible la hipòtesi d'un complot. I quan passa això, cal, caldrà, donar moltes explicacions.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015