Opinió

 

<74/169>

Vicent Partal

17.10.2011

ETA ja té la pista d’aterratge

Fa anys que al País Basc se sent explicar la situació d’ETA amb una metàfora aeroportuària. Diuen, expliquen, que ETA voldria aterrar (abandonar les armes), però que els amos de l’aeroport per comptes de netejar la pista s'han dedicat a posar-hi obstacles perquè no pogués tocar terra. Però avui la declaració dels facilitadors internacionals ha obert la pista i ja és qüestió, simplement, d’esperar. ETA anunciarà ara que s’ha acabat la lluita armada i, si bé això no resol el problema basc, és evident que canviarà completament el panorama polític basc i qui sap si també l’espanyol.

El grup de facilitadors internacionals ha brindat avui a ETA una eixida que no és una derrota. I a l’estat espanyol, una possibilitat de solució a curt terme. Això no ha arribat perquè sí, ni ha estat fàcil; són molts anys els que hi ha invertits en aquest procés, i molta la gent involucrada. Però amb el pes del nom i de la trajectòria els membres de la conferència han certificat que hi ha un pla. Un pla que costa molt de pensar que, ni que siga a grans trets, l’actual govern espanyol no admet: alguns dels participants no haurien anat a Sant Sebastià, si l’estat espanyol hi fos rotundament contrari.

Els cinc punts signats pels garants internacionals no són sorprenents. En definitiva, responen a allò que tothom esperava. Són cinc punts clàssics de tot procés de pau. Contundents sobre el final de la violència d’ETA i oberts quant a la resta del procés. Perquè no podia ser altrament. Ara som al moment del final dels atemptats, i la fase política no es pot obrir sense.

Cal remarcar alguns detalls importants de l’escenografia. La presència estel·lar dels electes de Bildu rebent els facilitadors o la crida repetida als estats espanyol i francès, que internacionalitza la causa basca i reforça la territorialitat, un dels grans elements ideològics de l’esquerra abertzale. La lectura d'aquesta declaració per l'esquerra abertzale serà, en aquest sentit, indubtablement positiva. Ja fa mesos que el debat sobre la conveniència o no de la lluita armada es va decantar rotundament contra els atemptats i en favor d'un procés democràtic. El gest d'avui és un suport notable a aquesta evolució.

Més enllà de l’escenografia, tots sabem com hauria de continuar això i el full de ruta es defineix amb tota claredat en el document. Cal prendre mesures que faciliten la solució del problema dels presos (i aquest és el significat concret del punt dos de la declaració), cal rescabalar les víctimes de la violència d'ETA i també de la violència de l'estat (i aquest és el punt tres) i cal debatre políticament el futur d’Euskadi --tot això al marge de la negociació amb ETA i sense posar-hi límits. Se'n destaca, conseqüentment, la referència a una hipotètica consulta a la ciutadania. Tots aquests punts han estat posats sobre la taula des de fa anys per l'esquerra abertzale, especialment a la vista de l’experiència de processos de pau anteriors, sobretot l’irlandès.

El cinquè punt, que diu que el grup de negociadors internacionals es mantindrà unit i farà un seguiment, segurament que vol assegurar que el pròxim govern espanyol no farà passos enrere.

El PP ha reaccionat amb la seua absurda lletania contra la declaració, però ara el govern espanyol, l'actual i sobretot el futur, no solament té al davant una part essencial del poble basc que ha apostat per la pau com a via per a aconseguir més sobirania, sinó també representants de molt de pes i molt respectats de la comunitat internacional. Fer-los un lleig seria vist com una greu irresponsabilitat.

Mail Obert