Opinió
-
Quan segresten el pluralisme
Vicent Partal
07.11.2011
-
Què cal mirar?
Vicent Partal
04.11.2011
-
I Rajoy comença a Castelldefels
Vicent Partal
03.11.2011
-
Són els votants els únics que no cal consultar?
Vicent Partal
02.11.2011
-
Les quatre veritats de Peces Barba
Vicent Partal
28.10.2011
-
La carta d'Otegi
Vicent Partal
27.10.2011
-
Sobre Macià, Companys i les dues preteses ànimes del catalanisme
Vicent Partal
26.10.2011
-
I ara s'acaba així?
Vicent Partal
25.10.2011
-
L'Espanya estupefacta
Vicent Partal
24.10.2011
-
ETA, mig segle d'història basca
Vicent Partal
20.10.2011
-
Líbia, el futur i el cinisme
Vicent Partal
20.10.2011
-
Més Europa, menys Espanya
Vicent Partal
19.10.2011
-
Alacant no pot restar a part
Vicent Partal
19.10.2011
Vicent Partal
20.12.2010
El dia de Mas
Li ha costat molt d'arribar a aquest matí. Li ha costat set anys ben llargs, que no deuen haver estat bons de passar i que no sé si podrà deixar de banda. Però, siga com siga, avui a les onze, al Parlament de Catalunya començarà la sessió d'investidura que pot portar-lo aquesta setmana mateix a la presidència de la Generalitat. És la seua hora, doncs.
Sobretot és l'hora de la seua política. La gent ha parlat amb claredat en les eleccions. Però no li ha donat la majoria absoluta que li hauria estalviat la darrera incertesa. Per tant, ha de fer política de la grossa des del primer moment.
En la constitució del parlament CiU, PSC i PP es van moure amb comoditat i van apartar tots els altres grups d'això que podríem anomenar l'espai central de la política catalana. Potser era un indici de què acabarà passant amb la investidura de Mas. Però el futur president s'ho haurà de guanyar encara. Durant els set anys d'oposició ha demostrat molta paciència i serenitat. Haurà de servir-se'n, ara també, però no en tindrà pas prou. Governar és un altra cosa.
Supose, i crec que seria la cosa correcta, que Artur Mas es beneficiarà dels famosos cent dies de respecte que se solen atorgar als presidents des que Napoleó va tornar d'Elba. Això no priva, tanmateix, que tots mirarem amb lupa els seus moviments, especialment el discurs d'avui, la votació que l'investirà i el nomenament dels consellers. I ell ho sap, és clar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015